Els que tenen més punts per succeir Benet XVI

Barcelona1. ANGELO SCOLA

Malgrate, Itàlia (1941)

És l'actual arquebisbe de Milà, nomenat pel mateix Benet XVI –amic personal des de fa 40 anys–, i és el líder d'una fundació catòlica que promou el diàleg entre musulmans i catòlics.

Anteriorment, aquest italià havia estat designat bisbe de Grosseto i consagrat Patriarca de Venècia, una posició que sempre ha estat un trampolí cap al papat. Scola va fer part del conclave que va escollir Ratzinger com a successor de Joan Pau II el 2005.

Considerat com un comunicador carismàtic, Scola és un personatge molt pròxim a l'Opus Dei. Representa el sector més conservador i pròsper a l'Església Catòlica i, juntament amb Ratzinger, aposta per tornar a les arrels més tradicionals de l'Església.

Els mitjans d'arreu del món, especialment els europeus, coincideixen que és el que té més possibilitats de convertir-se en el nou Papa. Al seu favor hi juga que és l'hereu favorit de Ratzinger.

2. CHRISTOPH SCHOENBORN

Bohemia, Àustria (1945)

Arquebisbe de Viena, va ser alumne del mateix Benet XVI.

Malgrat ser positivament valorat per la cúpula de l'Església, no és gaire popular entre els catòlics religiosos de la seva Àustria natal.

Se'l considera un home moderat, conciliador i partidari de dialogar amb les altres religions. Es defineix com un "conservador en qüestions religioses i liberal en matèria social". Aquest teòleg es mostra a favor que els homes casats puguin exercir el sacerdoci, però s'oposa a l'ordenació de la dona, a l'avortament o a l'eutanàsia, entre altres qüestions socials.

Home proper a Ratzinger, presideix la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

3. GIANFRANCO RAVASI

Merate, Itàlia (1942)

El que havia estat Ministre d'Educació al Vaticà el 2007, i autor de nombrosos llibres, Ravasi és un cardenal italià que sempre s'ha mostrat a favor d'apropar-se al sector més jove, defensant que l'Església els "hi ha de donar veu i escoltar-los". Té un compte a Twitter que el mateix maneja.

En contra seu és criticat per tenir poca experiència com a pastor.

4. FRANCIS ARINZE

Eziowelle, Nigèria (1932)

En cas de ser nomenat pontífex, podria convertir-se en el primer Papa negre de la història. De fet, ja fa anys que el seu nom sona entre les especulacions per ocupar el càrrec. El cardenal Arinze va ser prefecte emèrit de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sacraments del 2002 al 2008, quan el Papa va acceptar la seva renúncia.

En destaca que l'any 1999 va rebre la medalla d'or del Consell Internacional de Cristians i Jueus per les seves "destacades fites en les relacions interreligioses".

5. LEONARDO SANDRI

Buenos Aires (1943), Argentina

La imatge d'aquest cardenal pot resultar familiar, ja que era l'última veu que transmetia els missatges de Joan Pau II quan la seva malaltia ja estava en estat avançat i va ser l'encarregat d'anunciar al món la seva mort.

Va ser nomenat cardenal de la Santa Església Romana en el Consistori el 2007 pel mateix Ratzinger.

El 2005 es va quedar a les portes de ser Papa, quan a la votació final l'escollit va ser Joseph Ratzinger. Si hagués estat així hauria estat el primer pontífex llatinoamericà de la història, però segons diuen algunes veus, va ser ell mateix qui va abandonar per deixar via lliure a l'actual Papa.

En contra seva hi juga el fet que és de l'ordre dels Jesuïtes, de la qual mai ha sortit cap Papa, ja que els seus membres han d'evitar els honors de l'Església i servir el Papa.

6. LUÍS ANTONIO TAGLE

Manila, Filipines (1957)

És el més jove de la llista, però aquest bisbe catòlic d'origen filipí, arquebisbe de Manila i Cardenal de l'Església Catòlica, també és considerat per la premsa internacional com un ferm candidat a ocupar el càrrec.

Tagle, que és conegut pel seu immens carisma, és un aliat proper a Benet XVI.

Té un paper molt destacat i compta amb una gran popularitat al món asiàtic, on l'Església segueix creixent i hi té un paper cada vegada més important.

7. MARC OUELLET

Lamotte, Canadà (1944)

Doctorat en Teologia, és un cardenal canadenc i arquebisbe del Quebec. Representa una Església jove i és una bona connexió entre Europa i Amèrica. Ouellet és també un candidat destacat ja que el seu càrrec de prefecte de la Congregació dels bisbes implica un tracte constant amb el sant pare, cosa que l'ha portat a ser un dels íntims de Ratzinger, especialment en els moments més delicats dels darrers mesos per a l'Església.

Malgrat el seu favoritisme, en una entrevista va declarar que seria un "malson" per a ell convertir-se en el nou Papa.

8. ODILO PEDRO SCHERER

Sao Paulo, Brasil (1949)

Considerat pels analistes com el candidat més fort de l'Amèrica Llatina, Scherer, cardenal brasiler i arquebisbe de Sao Paulo, forma part de l'ala més conservadora del Brasil, però a la vegada, de l'ala més moderada en el context internacional.

9. PETER TURKSON

Wassaw Nsuta, Ghana (1948)

President de l'Oficina de Pau i Justícia del Vaticà, als seus 64 anys, Turkson es postula també com a favorit per ser el primer Papa negre. Al seu favor hi ha el fet de ser un dels cardenals més joves, ja que el mateix Benet XVI ha assenyalat que es necessita algú amb més vigor per continuar la missió pontifícia.

Nombrat Cardenal per Joan Pau II el 2003, va participar en el conclave que va escollir Ratzinger com a Papa el 2005 i ha estat descrit com un dels líders africans catòlics "més enèrgics".

Turkson ja ha mostrat en diverses ocasions el seu interès per ocupar el càrrec més important en el si de l'Església Catòlica. "Si Déu volgués un home negre com a Papa, s'ha de donar gràcies a Déu", va declarar en una ocasió.

10. TIMOTHY DOLAN

Saint Louis, Estats Units (1950)

Conegut com la veu del catolicisme als EUA, és un home proper al president Barack Obama.

Els que treballen amb ell en destaquen el seu humor i dinamisme, qualitats que han estat molt considerades en el Vaticà.

Aquest arquebisbe de Nova York és un intel·lectual molt reconegut per la seva profunditat evangèlica.