Els cops d’hemeroteca fan trontollar Biden

WashingtonPotser pensen que ja hi haurà temps d’explicar les seves idees per batre Donald Trump el novembre del 2020 perquè, durant el seu segon debat a Detroit, els precandidats demòcrates a la presidència dels EUA van dedicar més temps a treure’s els ulls entre ells que a seduir l’electorat amb propostes que el mobilitzin. Un fabulós combat de boxa en el qual ningú va quedar estès a la lona -malgrat que va trontollar, Joe Biden no va arribar a caure del tot-, però en el qual tampoc ningú va destacar fins al punt de generar nervis a la Casa Blanca.

Caldrà esperar que el filtre vagi reduint el nombre d’aspirants. La fórmula de debat a 10 i l’encotillament del format van generar el que l’empresari Andrew Yang va descriure com un reality show : “En lloc de parlar del nostre futur, [els candidats] som aquí, maquillats, amb les nostres línies d’atac assajades, interpretant personatges en aquest programa”. Segons la seva opinió, aquesta és una de les raons per les quals van escollir “una estrella de la telerealitat” com a president del país.

És probable que Yang quedi aviat fora de competició, però és l’únic aspirant que sembla conscient que els anys daurats de la indústria nord-americana -els que invoca el Make America great again de Trump- no tornaran. I no necessàriament pels mals de la globalització, que Trump intenta combatre amb les seves guerres aranzelàries, sinó per l’automatització del treball.

“Som enmig de la transformació econòmica més gran de la nostra història. La intel·ligència artificial està arribant i reemplaçarà milers de treballadors de centres d’atenció telefònica i conductors de camions, que és la feina més habitual en 29estats”, va advertir. Encara que la seva proposta estrella d’una renda bàsica de 1.000 dòlars per a cada ciutadà es rep gairebé com una excentricitat, va apuntar una realitat que està ben a tocar. “Els immigrants estan sent utilitzats com a boc expiatori d’uns problemes que no tenen res a veure amb la nostra economia”, va concloure Yang.

La motxilla pesant de Biden

Els seus poc més de vuit minuts de torn de paraula contrasten amb els més de 21 de què va disposar Joe Biden, favorit fins al moment entre els votants demòcrates, segons les enquestes. Molts d’aquests minuts, això sí, els va sumar en torns de rèplica. Amb prou feines va tenir un respir. La motxilla és molt pesant, i l’hemeroteca, traïdora. A més, la presidència de Trump ha donat energia al sector més a l’esquerra del partit, que veu en Biden l’establishmentque ja va perdre el 2016 amb Hillary Clinton. Tres anys després del final de mandat de Barack Obama, hi ha demòcrates que només troben esquerdes en el seu llegat, mentre Joe Biden s’hi remet una vegada i una altra. Per a les coses bones, però no per a les dolentes.

“Invoques el president Obama més que ningú en aquesta campanya. No pot ser que ho facis quan et convé i ho evitis quan no et convé”, li va recriminar el senador Corey Booker. Amb la immigració com a tema altament sensible sota la presidència de Trump, alguns dels aspirants no obliden el nombre de deportacions de Barack Obama, que en els dos primers anys del seu mandat van rondar les 800.000.

Joe Biden va eludir repetidament la pregunta de si va aconsellar el president contra aquesta pràctica i ho va aprofitar per atacar Julian Castro, company de gabinet en aquells temps: “No li recordo parlar de res d’això quan ell era secretari [d’Habitatge]”. Ràpid en la resposta, Castro es va defensar punyent: “Sembla que un dels dos ha après les lliçons del passat i l’altre no”. Castro proposa despenalitzar el fet de creuar irregularment la frontera nord-americana, mentre que Biden sintonitza amb Trump en la idea d’enviar de tornada als seus països d’origen els que ho facin, excepte en els casos que hi hagi una sol·licitud verídica d’asil.

A Joe Biden el van atacar per aspectes molt diversos del seu llegat, i fins i tot la senadora Kirsten Gillibrand va recuperar un vell article d’opinió en el qual suposadament Biden havia definit com a causa del “deteriorament de la família” el fet que les dones treballin fora de casa.

Kamala Harris també es defensa

Però no va ser l’únic a la defensiva. La senadora de Califòrnia Kamala Harris, que va treure gran rèdit dels seus atacs a l’exvicepresident en el primer debat, el mes de juny a Miami, aquest cop va suar força. També té un passat, en aquest cas com a fiscal a Califòrnia. Segons la congressista Tulsi Gabbard, Harris “va enviar a la presó més de 1.500 persones per infraccions de marihuana” i “va bloquejar proves que haurien lliurat un home innocent del corredor de la mort fins que els tribunals la van obligar a fer-ho”. Harris ho va negar tot i va recordar que avui advoca per la legalització de la marihuana.