El TPI investiga possibles crims de guerra a territoris palestins

BarcelonaDues setmanes després que el president palestí demanés l’ingrés al Tribunal Penal Internacional (TPI), la fiscal va anunciar ahir que engega d’ofici una investigació preliminar per determinar si s’han comès presumptes crims de guerra als “territoris palestins”. Es tracta només d’un primer pas, però si, efectivament, es demostrés amb una “base raonable” que hi ha hagut violacions flagrants dels drets humans, s’obriria la porta a un judici a les autoritats palestines i israelianes.

En realitat, oficialment no es tracta d’una investigació, va aclarir en un comunicat la fiscal del TPI, Fatou Bensouda, sinó d’un examen previ a iniciar una investigació formal que es fa automàticament després que un membre -el govern palestí- hagi denunciat la invasió israeliana a la franja de Gaza, l’estiu de l’any passat. L’ofensiva militar va acabar amb la mort de 2.100 palestins -la majoria civils i una quarta part nens- i 67 israelians -sobretot militars- i va provocar la destrucció de milers de cases i edificis civils.

En qualsevol cas, el procés de l’acusació pública amb tota probabilitat serà llarg -podria durar anys- i fins i tot Bensouda evita fixar-se terminis per disposar de l’informe. La fiscal es compromet a dur a terme la seva anàlisi “amb total independència i imparcialitat” per recollir la “informació per establir una base fàctica i jurídica suficient per prendre una determinació”. Segons els resultats, decidirà si obre el judici o arxiva la causa.

La notícia des de l’Haia, on té la seu el TPI, només va tenir paraules de rebuig a Tel Aviv i el govern israelià va criticar que s’accepti una denúncia de l’Autoritat Palestina, que no és un estat. Però el cert és que el govern palestí va subscriure l’Estatut de Roma, que li permet l’empara del tribunal.

“Indignant”, va respondre el primer ministre israelià quan se li va preguntar per la decisió del ministeri públic “pocs dies després que els terroristes massacressin jueus a França”, va subratllar en referència a l’assalt al restaurant kosher de París. En aquesta mateixa línia, Benjamin Netanyahu va mostrar el seu malestar pel fet que “es llanci una investigació contra l’estat jueu” en la seva “defensa” del poble “de Hamàs, una organització terrorista” que ha disparat milers de míssils contra ciutadans israelians. “Desafortunadament [la decisió] converteix el tribunal en part del problema i no en part de la solució”, va sentenciar el primer ministre. El seu ministre d’Exteriors, Avigdor Lieberman, va anar més enllà i directament va demanar el “desmantellament” del TPI, informa Efe.

El TPI actua en aquest cas d’ofici i engega la maquinària en resposta a la demanda del 2 de gener del president palestí, Mahmud Abbas, d’adherir-se a l’Estatut de Roma, i, dos dies més tard, d’ingressar al TPI. El pas palestí pretenia neutralitzar una galleda d’aigua freda que la mateixa ONU li havia llançat poc abans. El Consell de Seguretat va desestimar una proposta dels països àrabs que exigia a Israel la retirada dels territoris palestins abans d’acabar el 2017.

Precisament, ahir una experta de l’ONU en drets humans va haver de cancel·lar una visita oficial per conèixer la situació de la dona prevista als territoris palestins a causa de “la falta de cooperació del govern d’Israel”, va denunciar l’organisme internacional.

Vuit casos pendents de l’informe judicial

El cas dels territoris palestins s’afegeix als vuit que encara estan en investigació preliminar a la fiscalia del Tribunal Penal Internacional: l’Afganistan, Nigèria, Guinea, Hondures, Ucraïna, l’Iraq, Geòrgia i Colòmbia. El Tribunal va començar a funcionar el març del 2003. Entre els països que no reconeixen les seves competències per jutjar n’hi ha de significatius, com els Estats Units, Rússia, la Xina, Cuba, l’Índia, l’Iraq i Israel mateix. En els últims mesos, líders africans, com el president d’Uganda i Kènia, han criticat que se centri només en aquest continent.