El Tribunal d'Estrasburg avala la prohibició del nicab a Bèlgica
La cort europea es reafirma en la jurisprudència que ja va aplicar a França el 2014 sobre el mateix tema
EstrasburgEl Tribunal Europeu d'Estrasburg ha avalat aquest dimarts la prohibició del nicab a Bèlgica. L'ús d'aquest mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen parcialment el rostre havia estat regulat en l'espai públic d'aquest país per mitjà d'una llei nacional del 2011 i diverses disposicions municipals del 2008. Ara, per mitjà de dues sentències, el Tribunal ha dictaminat que aquestes lleis belgues són compatibles amb el Conveni Europeu de Drets Humans.
Segons els jutges europeus, "la restricció pot passar per proporcionada amb relació al fi perseguit". De fet, ells entenen que és necessària en una societat democràtica per assegurar "la convivència i la protecció dels drets i les llibertats dels altres". D'aquesta manera, el tribunal europeu manté la jurisprudència que ja va aplicar en una sentència del 2014 sobre un cas similar a França.
Les demandes: origen i motius
En aquest cas, les demandants són dues ciutadanes belgues i una de marroquina, que van reaccionar de diferent manera davant de la regulació del Consell d'Estat de Bèlgica. Una d'elles, de 36 anys, va decidir prescindir del nicab en l'espai públic per por de rebre una multa o acabar a la presó. Una altra, de 44 anys, en canvi, va optar per no sortir de casa i, per tant, va apel·lar a la cort europea perquè "la seva vida privada i social s'havia reduït considerablement". La tercera demandant, que porta vel integral des de fa 24 anys, no va canviar el seu dia a dia, però es va queixar de la imposició d'aquesta prohibició en tres municipis belgues.
Condemna menor
Estrasburg assegura que aquestes lleis belgues no vulneren els drets humans, però igualment ha condemnat Bèlgica perquè no ha ofert un judici just i un recurs efectiu a una de les demandants que ho havia sol·licitat. El Tribunal ha considerat que el Consell d'Estat belga va actuar "amb excessiu formalisme" quan va rebutjar el recurs i que "va trencar el dret d'accés a un jutge i el legítim interès de garantir les condicions per recórrer a la justícia".
