Condemna parcial i sense càstig per a l'ex primer ministre islandès que va portar el país a la fallida

BarcelonaNo hi haurà multa ni presó per a l'ex primer ministre islandès Gelir H. Haarde, acusat fins ara de negligència i de no haver fet cas de les advertències dels organismes reguladors durant el col·lapse bancari que va patir el país l'octubre del 2008. Un tribunal especial ha dictat sentència aquest dilluns i ha conclòs que Haarde només és culpable d'un dels càrrecs, d'haver amagat informació sobre l'abast real de la crisi en els consells de ministres especials sobre els problemes econòmics, segons informa Reuters. L'agència aclareix que no hi haurà càstig per a aquest càrrec, la qual cosa converteix la sentència en una condemna simbòlica.

El conservador Haarde, de 61 anys i que va ser cap de govern entre el 2006 i el 2009, estava acusat també de violar la llei sobre la responsabilitat dels ministres i de no fer cas dels advertiments que va rebre sobre una imminent caiguda del sector bancari per part dels organismes supervisors. En el judici, Haarde va dir que les acusacions "no tenien cap fonament", i va qualificar el procés de "farsa". Un cop conegut el veredicte, Haarde ha assegurat que tot plegat era "absurd". "És obvi que la majoria dels jutges s'han vist pressionats per emetre alguna sentència condemnatòria, encara que fos menor, per salvar el coll dels parlamentaris que han investigat el cas", ha afegit.

Una sentència simbòlica

Cap dels 40 testimonis de l'elit política i econòmica islandesa que van declarar en el judici va responsabilitzar directament Haarde, per la qual cosa ja s'esperava una sentència absolutòria o, com a màxim, una condemna a una multa. Tampoc la fiscalia havia demanat una pena per a l'ex primer ministre i el cas estava en mans d'un tribunal especial creat per jutjar càrrecs públics que s'ha constituït per primer cop a la història d'Islàndia malgrat haver-se creat el 1905.

Qui és el responsable de la crisi?

Els tres principals bancs islandesos, que operant a l'estranger havien generat un volum de negocis que superava deu vegades el PIB del país, van fer fallida l'octubre del 2008, cosa que fa forçar una intervenció del Fons Monetari Internacional. Les protestes populars van fer caure el govern de coalició de conservadors i socialdemòcrates que dirigia Haarde i van impulsar la convocatòria d'eleccions anticipades.

El nou Parlament, dominat pels socialdemòcrates, va donar llum verda el setembre del 2010 al processament de l'ex primer ministre, d'acord amb la recomanació de la comissió parlamentària d'investigació. Els tres exministres del gabinet que també s'assenyalaven a l'informe de la comissió, dos dels quals són socialdemòcrates, van ser, però, exonerats.