Trump amenaça amb "destruir econòmicament" Turquia si ataca els kurds
El president dels EUA també ha dit a la població kurda de Síria que no busqui provocar Erdogan
BarcelonaAmb el cap de la diplomàcia nord-americana, Mike Pompeo, de gira precisament pel Pròxim Orient, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha tirat de nou aquest dilluns de la diplomàcia de Twitter per respondre les crítiques i les advertències dels seus propis assessors, que temen que la retirada de les tropes nord-americanes de Síria –iniciada aquest cap de setmana per ordre del president– permeti a l’Estat Islàmic rearmar-se i deixi les milícies kurdes, que han estat uns aliats clau per als EUA en la lluita contra els jihadistes, indefenses davant de l’ofensiva del govern turc. Fidel al seu estil, i lluny de fer-se enrere, Trump ha redoblat l’aposta i ha amenaçat el govern de Recep Tayyip Erdogan amb “devastar Turquia econòmicament” si s’atreveix a atacar la població kurda del nord de Síria.
“Iniciem la tan esperada retirada de Síria mentre ataquem durament el poc territori que queda del califat de l’EI, i des de diverses bandes. Atacarem de nou des de la base que hi ha a prop si es reforma. Devastarem Turquia econòmicament si ataca els kurds. Crearem una zona segura de 20 milles”, ha dit Trump al seu compte de Twitter. I en un segon tuit ha afegit: “De la mateixa manera, no vull que els kurds provoquin Turquia”.
El seu secretari d’Estat era aquest dilluns a l’Aràbia Saudita quan li han preguntat què volia dir Trump amb “devastació econòmica”: “Li hauran de preguntar al president”, ha dit, i ha interpretat que es podia estar referint a “sancions”. El dia abans, diumenge, Pompeo havia explicat que havia parlat per telèfon amb el ministre d’Exteriors turc, Mevlut Cavusoglu, i que era “optimista” sobre la possibilitat d’arribar a un acord amb Ankara per protegir els kurds de Síria. Sobre la zona de seguretat per als kurds, Pompeo va dir que “si es pot aconseguir l’espai i els acords de seguretat necessaris, seria una bona notícia per a tothom a la regió”.
Cavusoglu ha admès aquest dilluns que el seu govern no s’oposa a crear una zona de seguretat, però ha criticat les formes de Trump, ja que “aliats estratègics no haurien de comunicar-se a través de les xarxes socials”. “No s’aconseguirà res amenaçant Turquia econòmicament. Hem de mirar com ens coordinem i com resolem això –ha dit–. No tenim por i no ens deixarem intimidar per amenaces", ha afegit el ministre.
Però l’amenaça de Trump no deixa indiferent Ankara. Les sancions i la pujada d’aranzels aplicats pels EUA a l’agost contra Turquia –per la detenció d’un pastor nord-americà al país– van provocar una caiguda dràstica de la lira turca.
El portaveu de la presidència turca també ha respost a Trump amb un to desafiant: “Els terroristes no poden ser socis ni aliats. Esperem que els EUA facin honor a la seva aliança estratègica, que no volem que quedi tacada per propaganda terrorista”.
Les Unitats Kurdes de Protecció Popular (YPG), milícies kurdosirianes, han estat la força de xoc que ha lluitat contra l’EI sobre el terreny com a suport als EUA des del 2014. Els 2.000 soldats nord-americans desplegats des del 2015 al país els han donat entrenament, i Pompeo ja havia advertit diumenge que “aquells que han lluitat al costat dels EUA tot aquest temps mereixen ser protegits”. El govern turc, però, considera l’YPG una organització terrorista germana del PKK, el principal partit kurd de Turquia, que sí que està considerat com a terrorista pels EUA i la UE.
El poble kurd tem una nova invasió d'Erdogan, tal com va passar al març a la regió kurdosiriana d'Afrin. En canvi, Ankara veu les milícies kurdes com una amenaça terrorista. En aquest sentit, Pompeo va reiterar diumenge que "òbviament, Erdogan té dret a defensar el seu país de terroristes, però –va recalcar– les milícies kurdosirianes no són terroristes i mereixen ser protegides".
A Riad, Pompeo s'ha entrevistat aquest dilluns amb el príncep hereu saudita, Mohammed Bin Salman, a qui la Casa Blanca de Trump encara manté com a aliat estratègic i el defensa davant de les acusacions –i les sospites dels mateixos serveis d’intel·ligència dels EUA– d’haver ordenat el brutal assassinat del periodista opositor Jamal Khashoggi a l'octubre a l'ambaixada saudita a Istanbul.