El tancament parcial del govern dels Estats Units, que paralitza els serveis públics no essencials i deixa sense sou 800.000 funcionaris, ja és el més llarg de la història. Donald Trump no tira la tovallola i segueix reclamant 4.800 milions d’euros per al mur de la frontera amb Mèxic, però els demòcrates al Congrés s’hi neguen i el tancament ja arriba als 22 dies. Se superen així els 21 dies de tancament del mandat de Bill Clinton, que era fins ara el més llarg de la història del país. Des del 1976 l’administració nord-americana s’ha tancat parcialment en 18 ocasions. Molts treballadors públics van perdre ahir la primera nòmina que havien d’haver cobrat. Mentrestant, Trump es planteja declarar l’emergència nacional per obtenir els fons per al mur.
Trump ignora els seus assessors militars i inicia la retirada de Síria
Els EUA deixen els kurds a l’estacada davant Turquia
BarcelonaDonald Trump vol demostrar que és ell qui mana a l’administració nord-americana. Tot i que els assessors militars de la Casa Blanca s’hi han mostrat contraris, aquest divendres s'ha anunciat que els Estats Units han començat a retirar les seves tropes de Síria. En un breu comunicat, l’exèrcit informa que ha començat la retirada, tot i que no en precisa el calendari ni les localitzacions “per motius de seguretat operativa”. No va donar més detalls, però l’Observatori Sirià dels Drets Humans -una ONG amb seu a Londres que treballa amb una àmplia xarxa d’activistes sobre el terreny-apunta que deu vehicles armats i alguns camions havien abandonat la base de Rmelan, en el territori del nord-est del país sota control dels kurds. Segons diverses fonts, han començat a retirar material, però no soldats.
Després d’una conversa telefònica amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, Trump va anunciar per sorpresa el 19 de desembre que retiraria les tropes de Síria. Els dos mil soldats nord-americans desplegats per combatre l’Estat Islàmic començarien a replegar-se 30 dies després. Els seus analistes i assessors militars van posar el crit al cel, alertant que és prematur donar per vençut l’Estat Islàmic i que la retirada deixaria a l’estacada els que han sigut els seus principals aliats sobre el terreny: els kurds. I també que la decisió reforça Rússia i l’Iran, que han obtingut el control de Síria.
Dimissions sonades
Incapaç de convèncer el president, el secretari de Defensa, el reconegut general Jim Mattis, va deixar el càrrec. L’assessor de seguretat nacional, John Bolton, va apuntar el 6 de gener que les tropes continuarien al seu lloc fins que Ankara donés garanties que no atacaria els kurds: “Aquests nois han estat lluitant al nostre costats i és important que fem tot el que puguem per assegurar que se’ls protegirà”. Erdogan -que té com a prioritat combatre els kurds sirians, aliats del PKK, el principal partit kurd de Turquia- es va negar a rebre Bolton i va anunciar que intervindria al nord de Síria sense esperar la retirada nord-americana.
“Hi ha hagut una forta batalla dins l’administració dels Estats Units, i el que queda clar és que Trump és capaç d’imposar-se. Els contrapesos no funcionen”, apunta Eduard Soler, expert en Pròxim Orient del Cidob. Fa mesos que Trump es va mostrar partidari de la retirada de Síria, d’acord amb la seva política d’America first, segons la qual els Estats Units no han de fer de policia del món. Però sigui quina sigui la seva motivació, queda clar que elstempos responen a l’agenda turca. L’anunci del 19 de desembre va ser coordinat amb Erdogan, després que Ankara anunciés que vol acabar amb el domini kurd del nord-est de Síria. Turquia celebrarà eleccions municipals el 31 de març i Erdogan se sent reforçat per la seva última victòria contra els kurds a Afrin, a l’extrem nord-occidental de Síria. “La prioritat d’Erdogan és controlar els kurds a Síria, i fins i tot si la seva amenaça els força a buscar la protecció del règim d’Al-Assad, això per Ankara seria una victòria”.
Els Estats Units han utilitzat les Unitats Kurdes de Protecció Popular (YPG) com a força de xoc contra l’Estat Islàmic des del 2014, i ara Trump creu que ja poden prescindir dels seus serveis. La derrota dels jihadistes a la localitat de Hajin, un dels últims feus urbans que controlaven a la riba oriental de l’Èufrates, va ser el pretext perquè Trump anunciés la desfeta de l’Estat Islàmic i la retirada de Síria. Com explica Jean-Pierre Filiu, expert en Síria de Sciences Po, “almenys 900 combatents del Daeix van morir a Hajin, però també prop de 500 milicians kurds, que tenien el suport de l’aviació nord-americana i les seves forces especials; la retirada deixa els kurds vulnerables davant d’un més que probable ressorgiment del Daeix, i a més dona carta blanca a Turquia per llançar l’ofensiva contra els kurds sirians”. Davant de l’atac de Turquia, els kurds només podran buscar la protecció del règim sirià, el seu antic enemic. Hauran de triar entre el foc i les brases.
