Trump atura les negociacions comercials amb la Xina per la pandèmia

BarcelonaEl president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la cancel·lació de les negociacions comercials amb el govern de la Xina a causa de la crisi sanitària global provocada per la pandèmia de coronavirus.

"No me'n vull ocupar ara. Amb el que ha fet a aquest país i al món, no vull parlar amb la Xina en aquest moment", ha manifestat Trump aquest dimarts en una roda de premsa a Yuma, a l'estat d'Arizona, en un dels diferents mítings que té previst fer en diferents estats durant els pròxims dies. "L'haurien haver parat", ha dit el president nord-americà sobre la reacció de les autoritats xineses davant del covid-19. Des de l'esclat de l'epidèmia a la província xinesa de Wuhan, Trump ha acusat Pequín de no haver fet prou per frenar-ne l'expansió.

"És correcte, he cancel·lat les converses amb la Xina", ha confirmat. Aquestes declaracions arriben un dia després que elogiés la compra de productes agrícoles nord-americans per part de la Xina, dins dels acords que van aconseguir el mes de gener passat, però que Pequín no podrà seguir complint a causa de la crisi econòmica provocada per la pandèmia.

Les relacions entre Washington i Pequín han estat marcades per les tensions des que Trump va entrar a la Casa Blanca el 2017. La majoria de les topades han estat relacionats amb disputes comercials i de propietat intel·lectual i han anat a més a mesura que empitjorava la pandèmia del nou coronavirus i que s'acosten les eleccions presidencials. "Hem de veure què passa al novembre per saber si els Estats Units seguiran tenint aquesta visió proteccionista", exposa la directora d'Internacionalització d'Acció, Cristina Serradell.

La responsable d'aquesta agència pública que ajuda les empreses catalanes a obrir-se a nous mercats adverteix que la pandèmia de covid-19 i les tensions entre Pequín i Washington només afegeixen polarització al comerç global, cosa que, de retruc, és "molt mala notícia" per a Catalunya, una economia que té en els Estats Units el seu setè soci comercial i el novè a la Xina.

Increment de la tensió

En un entorn globalitzat, una sacsejada afecta el món sencer, i més si la provoquen les dues principals potències. En les últimes setmanes, les pressions a nivell comercial dels Estats Units a tercers països han esquitxat la Xina, però també Europa. Fa dues setmanes, Trump va anunciar la prohibició de fer qualsevol tipus de negoci amb la companyia xinesa ByteDance, propietària de l'aplicació de vídeos –molt popular entre els adolescents d'arreu del món– TikTok. A més, la va estendre fins a un altre gegant tecnològic xinès, Tencent. Tencent és el desenvolupador de WeChat –l'equivalent xinès a Facebook i WhatsApp– i controla de manera total o parcial diverses empreses creadores de videojocs, entre els quals hi ha Fortnite i League of Legends.

Malgrat haver fet campanya fa quatre anys atacant la Xina per la seva política d'exportació de béns industrials, fins ara Trump ha centrat gran part dels atacs a Pequín en l'àmbit tecnològic. Les prohibicions de fa uns dies s'afegeixen a les ja aprovades l'any passat sobre el fabricant de mòbils Huawei, una de les empreses punteres en el desenvolupament de la tecnologia 5G i que Trump va vetar als Estats Units per raons de seguretat nacional, un moviment que va seguir el govern del Regne Unit.

Així mateix, l'administració nord-americana va modificar lleugerament la setmana passada els aranzels a productes europeus, sobretot agrícoles, imposats el mes d'octubre passat.

"Més enllà de la retòrica de la guerra comercial, és una disputa per l'hegemonia mundial", explica Pedro Aznar, professor d'Esade i expert en governança global. La Xina ha fet "passes de gegant, diu, en l'última dècada, tant diversificant la seva producció com posicionant-se a nivell mundial. Això ha generat recels a l'administració Trump, però, en opinió d'Aznar, hi ha més pa que formatge. "És molt difícil que visquem una situació real amb un tancament de relacions comercials i financeres total", sentencia. Trump està posant pressió al president xinès, Xi Jinping, conscient, explica Aznar, que les seves empreses depenen de components xinesos i que Pequín pot cedir: si veu reduïdes les seves exportacions, tindrà pèrdues a curt termini.