Trump defensa Haspel com a directora de la CIA tot i que està acusada de tortura
Ha rebut crítiques per la seva presumpta participació en les tortures comeses després de l'11-S
WashingtonEl president nord-americà, Donald Trump, ha defensat aquest dimecres la seva candidata per dirigir l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), Gina Haspel, davant la multitud de crítiques rebudes per la seva presumpta participació en les tortures comeses després dels atemptats l'11 de setembre del 2001. "La meva candidata a directora de la CIA, Gina Haspel, que té el meu màxim respecte, ha sigut criticada perquè va ser massa dura amb els terroristes", ha assenyalat Trump en el seu compte oficial de Twitter.
A més, el president ha assegurat que "en aquests temps tan perillosos", els Estats Units compten amb "la persona més qualificada, una dona, a la qual els demòcrates volen fer fora perquè és massa dura amb el terrorisme". Després d'haver assumit fa dues setmanes la direcció de la CIA de manera interina, Haspel s'haurà de sotmetre aquest dimecres a un procés de confirmació al Senat que sembla complicat a causa de les acusacions que pesen sobre ella per la seva presumpta participació –i responsabilitat– en diversos episodis de tortura.
De fet, el diari 'The Washington Post' va especular divendres passat amb la possibilitat que Haspel estaria pensant a retirar la seva candidatura abans de la sessió davant la cambra alta per protegir la seva imatge i la de la CIA, tot i que fins ara la nominació continua vigent.
Una presó secreta
La premsa nacional ha denunciat diverses vegades que Haspel va ser la màxima responsable d'una presó secreta a Tailàndia a la qual van ser traslladats diversos presumptes terroristes que van patir greus tortures. A més, Haspel, que podria convertir-se en la primera dona que dirigeix l'agència d'espionatge, també ha sigut acusada d'haver eliminat totes les proves d'aquestes pràctiques inhumanes.
No obstant això, des que Trump va designar Haspel per a aquest càrrec, al març, la CIA i la Casa Blanca han realitzat una intensa campanya per netejar la imatge de l'agent especial. Les dues institucions han defensat que hi ha molts documents sobre la vida de Haspel, que va entrar a la CIA el 1985, que estan classificats i que podrien posar en perill la seguretat del país en cas que es fessin públics.