Joe Biden jura aquest dimecres com a 46è president dels Estats Units

WashingtonSi algú té alguna cosa a celebrar aquesta setmana a Washington són els hotelers. Amb la ciutat presa per més de 20.000 efectius de la Guàrdia Nacional, arribats dels cinquanta estats del país per fortificar el centre de la capital nord-americana, diversos hotels han reobert les portes després de mesos de letargia per la pandèmia. La majoria dels seus clients vesteixen de caqui militar, el color dominant des de fa una setmana a la ciutat. Un color que subratlla la gravetat del moment, l’anomalia amb què acaba el turbulent mandat de Donald Trump i comença el de Joe Biden, que a partir d’aquest dimecres a les sis de la tarda, hora catalana, passarà a ser el 46è president dels Estats Units.

A Biden, que va tenir com a principal lema de campanya “Guarir l’ànima de la nació”, l’espera un repte estratosfèric a la Casa Blanca. Torna a l’edifici quatre anys després de ser el segon de Barack Obama, i ho fa havent complert 78 anys, que el converteixen en el president de més edat en assumir el càrrec. També hi torna al costat de la primera vicepresidenta de la història, Kamala Harris, que també serà la primera negra i asiàtico-americana.

Tots dos arriben amb el país devastat per una doble malaltia: la causada pel coronavirus i la causada pel populisme autoritari del president sortint. La primera ha deixat ja 400.000 morts -els últims 100.000 en només cinc setmanes- i una economia devastada. La segona ha portat un assalt al Capitoli el 6 de gener, grups de supremacistes blancs armats i excitats, i milions de nord-americans atrapats en una xarxa de mentides que els fan creure que viuen en un estat fallit. El 70% dels votants republicans consideren que qui dimecres jurarà el càrrec és un president il·legítim que arriba a la Casa Blanca gràcies a un gegantesc frau electoral. Això és el que els ha dit una vegada i una altra Donald Trump. I el deliri, impulsat per un aparell mediàtic al seu servei, ha arrossegat una part gens menyspreable de la ciutadania.

No creuen en els tribunals, que han desestimat una rere l’altra les demandes de Trump. Tampoc els ha convençut que qui fos el seu lleial fiscal general fins fa unes setmanes, William Barr, negués l’existència d’un frau massiu. No accepten res que no sigui que la derrota de Trump s’explica per una conspiració que implica països estrangers, republicans corruptes, les clavegueres de l’estat i el Partit Demòcrata. Només el president sortint els diu la veritat. Parlen d’una possible guerra civil amb una preocupant lleugeresa.

Futur polític incert

Trump marxa, però el seu futur polític segueix sent una incògnita. El seu lideratge sobre el Partit Republicà i les seves opcions de tornar-ho a intentar d’aquí quatre anys depenen en gran mesura del que passi al Senat, responsable de jutjar políticament Trump del càrrec d’“incitació a la insurrecció” aprovat la setmana passada a la Cambra de Representants. Aquest dimarts, en la represa de l’activitat a la cambra alta, el líder republicà Mitch McConnell va fer la seva declaració més contundent sobre els esdeveniments del passat 6 de gener i sobre el paper que hi va jugar el president. Segons McConnell, “a la turba la van alimentar amb mentides, [va ser] provocada pel president i altres persones poderoses”.

Si vota a favor de condemnar Trump, el senador podria arrossegar amb ell un nombre suficient de republicans i tancar les portes de la Casa Blanca el 2024 al fins ara president. Mentrestant, i en un nou intent de desvincular-se dels fets, Trump va emetre ahir a la nit un vídeo de comiat en què va assegurar: “La violència política és un atac contra el que estimem com a americans”. Sense esmentar pel seu nom Joe Biden, el republicà va apuntar: “Reso pel seu èxit a l’hora de mantenir Amèrica segura i pròspera”, i li va desitjar “sort, una paraula molt important”. Lluny de tancar la porta del seu futur polític, l’encara president va defensar: “El moviment que vam iniciar és només el començament”.

Al contrari que els seus predecessors -inclòs Barack Obama, que fa quatre anys va complir amb tots els rituals del traspàs de poders-, Donald Trump marxarà a primera hora de dimecres de la Casa Blanca camí de la seva mansió de Mar-A-Lago, a Florida, sense rebre el seu successor. Serà el primer president sortint que s’absenta de la cerimònia inaugural des del 1869. Abans que Biden assumeixi la presidència, Trump s’acomiadarà en un acte previst en una base aèria a prop de Washington, des d’on volarà cap a Florida. Trump vol que tingui aires militars, i la Casa Blanca està tenint problemes per trobar prou convidats per garantir-li al president un comiat massiu.

Invitacions declinades

Nombrosos excàrrecs de l’administració han declinat la invitació. Després de l’assalt del dia 6, són molts els que han buscat marcar distàncies amb Trump. Fins i tot sembla improbable que hi assisteixi el vicepresident Mike Pence, que sí que serà a la presa de possessió de Joe Biden.

En aquest sentit, el demòcrata ha insistit durant setmanes que com a president ho serà de tots els nord-americans. Per això s’espera que després de jurar el càrrec davant el president del Tribunal Suprem, el jutge John Roberts, les seves paraules busquin promoure la unitat. A part d’un miler de congressistes i convidats, no hi haurà més testimonis de les seves paraules que el mar de banderes que ompliran un buit National Mall. Una mica de color per a la grisor dels temps que s’hi viuen. Dimecres, i abans de sortir amb avió camí de Washington, Joe Biden es va acomiadar del seu estat, Delaware. “Sé que són temps foscos -va admetre-, però sempre hi ha llum”. Biden, que ha aconseguit la presidència a la tercera, es va emocionar al recordar Beau Biden, el seu difunt fill, de qui va dir que haurien “d’estar presentant-lo com a president dels Estats Units”.