Trump s’ofereix a testificar pel cas Russiagate

Nova YorkEl president dels Estats Units, Donald Trump, estarà “encantat” de declarar “sota jurament” davant del fiscal especial Robert Mueller sobre el cas Russiagate, que investiga la presumpta ingerència de Moscou en les eleccions presidencials nord-americanes del 2016. En una trobada improvisada amb periodistes, dimecres a la nit -poc abans de marxar a la cimera econòmica de Davos-, va insistir que no ha fet res de dolent i que està “desitjant que arribi el moment” de testificar.

“M’encantaria declarar com més aviat millor”, va dir, i va afegir que ho podria fer d’aquí “unes dues o tres setmanes”. L’equip de Mueller investiga si el Kremlin i la campanya de Trump es van coordinar per afectar els resultats dels comicis nord-americans. I també indaga si el president va intentar obstruir la investigació poc després de la seva arribada a la Casa Blanca.

Les ganes de Trump de parlar amb Mueller contrasten amb les declaracions de tan sols fa una setmana, en les quals deia que creia “poc probable” que el fiscal l’interrogués. Segons ell, no hi havia cap raó que ho justifiqués, ja que considera que les acusacions que s’examinen no tenen fonament.

Trump va subratllar als periodistes que no hi ha hagut “cap tipus de col·lusió o obstrucció” a la justícia. Però, tot i així, s’ha ofert a cooperar amb la investigació i va informar que els seus advocats estan negociant els detalls de la possible declaració davant de Mueller.

El cercle del president

Les inesperades paraules del president nord-americà als mitjans van arribar la mateixa setmana que s’ha sabut que un membre del seu govern, el fiscal general [ministre de Justícia], Jeff Sessions, ja ha comparegut davant de Mueller. També ho han fet els caps dels serveis d’intel·ligència nord-americans -el director de la CIA, Mike Pompeo; el director nacional d’Intel·ligència, Dan Coats, i el director de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA), Mike Rogers.

Les entrevistes a aquestes persones del cercle pròxim del president estan relacionades amb el possible cas d’obstrucció a la justícia que afecta el president. Mueller els hauria preguntat si Trump els va demanar que pressionessin el llavors director de l’FBI, James Comey, perquè deixés d’investigar Michael Flynn, el seu exassessor de seguretat nacional, que va ser obligat a dimitir per haver mentit sobre la seva trobada amb l’ambaixador rus als Estats Units.

Comey, que va ser acomiadat pel president nord-americà a principis de maig de l’any passat, també va haver de respondre sobre aquesta qüestió. “M’ho vaig prendre com una ordre. És el president dels Estats Units”, va explicar als senadors el juny passat, i es va mostrar convençut que la raó de la seva destitució era la seva decisió de mantenir la investigació sobre la trama russa. El president nord-americà ho ha negat i, segurament, ho haurà de fer davant de Mueller i explicar els motius del polèmic acomiadament.

Els seus advocats afirmen que no hi va haver obstrucció a la justícia i que el president tenia dret a fer fora el director de l’FBI, tal com preveu la Constitució nord-americana.

No és habitual que els interrogatoris de l’FBI es facin sota jurament. Però, fins i tot si és així en el cas de Trump, mentir a agents federals és igualment un delicte. De fet, les primeres imputacions sorgides de la investigació sobre el cas Russiagate, contra dos dels assessors del president -l’exgeneral Michael Flynn i l’extreballador de la seva campanya George Papadopoulos-, van ser per haver mentit durant les seves declaracions davant l’FBI.

Afiliació política

Trump va interrompre una reunió sobre immigració dels seus assessors amb els periodistes per parlar de la seva possible declaració davant de Mueller. La Casa Blanca espera presentar una proposta de llei d’immigració que solucioni el cas dels joves indocumentats coneguts com a dreamers (somiadors) a canvi de més seguretat per a la frontera dels EUA amb Mèxic.

El mandatari nord-americà -que és a Davos, Suïssa, i que avui defensarà en un discurs la seva agenda econòmica proteccionista, resumida en l’eslògan “Amèrica primer”- està molest amb la investigació Russiagate perquè ha instal·lat una ombra de sospita sobre el seu govern i perquè creu que busca deslegitimar la seva victòria contra la candidata demòcrata, Hillary Clinton.

Trump també es va referir a la notícia del Washington Post que afirmava que el president nord-americà va preguntar al subdirector de l’FBI, Andrew McCabe, a qui havia votat en les presidencials del novembre passat. Va assegurar que no recordava haver fet aquesta pregunta, tot i que sí que va expressar el seu malestar amb McCabe pels centenars de milers de dòlars en donacions que la seva dona, demòcrata, va rebre per a la seva candidatura al Senat estatal de Virgínia el 2015. Les donacions, segons investigacions policials, van arribar d’un comitè polític controlat per un amic de Hillary Clinton.

Durant les últimes setmanes, els rumors sobre una possible declaració de Trump davant de Mueller havien augmentat, especialment quan es va publicar que Sessions ja havia sigut interrogat i que l’estrateg de la seva campanya electoral, Steve Bannon, ho podria fer la setmana que ve. La majoria dels nord-americans, segons les enquestes, donen suport a la investigació liderada per Mueller. Tot i així, els republicans i diversos mitjans de comunicació conservadors fa setmanes i mesos que intenten desprestigiar la seva feina. Durant els últims dies, fins i tot, han assegurat que hi ha una “societat secreta” dins del departament de Justícia i de l’FBI que, segons afirmen, vol acabar amb el govern de Trump.