Internacional05/11/2018

Trump colla l'Iran amb més sancions, ara contra el petroli

Rouhani assegura que les esquivaran "amb orgull", mentre creixen les protestes

Cristina Mas
i Cristina Mas

BarcelonaEls Estats Units han posat en marxa aquest dilluns a la matinada la segona onada de sancions contra l'Iran, que qualifiquen com "les més dures" que s'han aplicat mai contra l'economia persa. És la política del president Donald Trump, que al maig es va retirar de l'acord nuclear amb Teheran signat el 2015 per les grans potències del planeta, incloent-hi el govern de Barack Obama, per garantir que el règim dels aiatol·làs no fes un ús militar de la tecnologia nuclear. Si a l’agost Washington va bloquejar les transaccions financeres i el sector automobilístic, ara ataca el petroli i el banc central, amb l’objectiu d’obligar l’Iran a negociar que aturi els programes energètics i de desenvolupament de míssils balístics i limiti la seva influència a Síria, el Iemen o el Líban. El president iranià, Hassan Rouhani, assegurava ahir en un discurs televisat que Teheran “esquivarà les sancions amb orgull” i continuaran venent el seu petroli al món, i titllava la política de Washington de “guerra econòmica”.

Les sancions afecten una cinquantena d’entitats financeres iranianes, més de 200 persones, i també vaixells de transport marítim i l’aerolínia nacional Iran Air.

L’Iran és el tercer exportador mundial de petroli, i es va deslliurar de les sancions internacionals pel seu programa nuclear a principis del 2016, en el marc de l’acord de Viena del juliol del 2015, perquè va acceptar revisar a la baixa el seu programa d’enriquiment d’urani, que en moltes capitals es veia com un pla per desenvolupar armament atòmic. Però Trump, d’acord amb Israel, considera que l’acord no proporciona prou garanties, mentre que la resta de signants (Alemanya, França, el Regne Unit, Rússia i la Xina) mantenen l’acord.

Cargando
No hay anuncios

Massoud Sharifi Dryaz, professor de la UAB, explica que l’economia iraniana nota l’impacte de les sancions des que Trump es va retirar de l’acord nuclear. “En els últims sis mesos l’Iran està vivint una crisi interna a nivell econòmic, polític i social. Tota l’economia del país està molt afectada: més de 50 grans empreses estrangeres han deixat d’operar a l’Iran, els preus dels aliments pugen constantment i la moneda nacional no para de perdre valor davant del dòlar”. Les exportacions de petroli han caigut en un milió de barrils diari i els inversors són cada vegada més reticents a arriscar diners a causa de les restriccions financeres.

Els Estats Units han establert excepcions per a vuit països que podran seguir comprant petroli iranià, entre els quals hi ha Itàlia, Grècia, la Xina, l’Índia, Corea del Sud, el Japó, Turquia i Taiwan. Fa setmanes que la UE intenta posar en marxa un mecanisme (anomenat 'special purpose vehicle') perquè els estats europeus puguin seguir comprant petroli iranià.

Cargando
No hay anuncios

El comissari europeu d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, reiterava ahir que la UE ha de continuar defensant “una visió del món multilateralista, pacífica, que no està en la lògica de les sancions ni tampoc en la proteccionista”. Per a l’investigador del Cidob Eckart Woertz, però, la capacitat real dels estats europeus per limitar l’impacte de les sancions és petita: “Merkel o Macron no poden obligar les empreses a negociar amb l’Iran. Això a la UE seguirà sent totalment legal, però el problema són les sancions secundàries: les grans companyies han de treballar amb els Estats Units. La UE pot crear organismes per facilitar les transaccions amb l’Iran, però si les empreses han d’escollir preferiran el mercat nord-americà”, apunta.

Les noves sancions han coincidit amb la commemoració de la presa d’ostatges a l’ambaixada nord-americana de Teheran, el 4 de novembre de 1979, en el marc de la Revolució Islàmica contra el règim del xa, aliat de Washington. Milers de persones han sortit al carrer en diverses ciutats del país al crit de “Mort a Amèrica”. Els sectors ultraconservadors qüestionen la capacitat de Rouhani per gestionar la crisi i ja han caigut quatre ministres. “Internament, sembla que Rouhani està elaborant una estratègia per acostar-se més als ultraconservadors i hissar la bandera del nacionalisme, apel·lant a la capacitat de resistència del poble, i a l’imaginari de la guerra contra l’Iraq”, afegeix Sharifi. Aquest professor considera que la República Islàmica està afrontant la crisi de legitimitat més greu de la seva història.