Els 'apòstols' de la hidroxicloroquina contra el coronavirus

MartorellDonald Trump, l’home que es nega a posar-se una mascareta protectora i que vol obrir l’economia, assegura que des de fa una setmana i mitja pren cada dia hidroxicloroquina per tractar un covid-19 que no pateix, i contra el criteri del seu propi comitè científic, que un altre cop va haver d’afanyar-se a sortir públicament a desaconsellar a la població que segueixin les recomanacions del president nord-americà i que facin cas sempre dels seus sanitaris.

La hidroxicloroquina, com la cloroquina, s’utilitzen contra la malària i el reuma des de fa anys, però en l’esclat del brot del coronavirus, orfe de medicació específica, se n’ha començat a autoritzar la dispensació en determinats malalts ingressats en hospitals. Mai en pacients en la primera fase de símptomes i, encara menys, com és el cas del president, per prendre-se'n com un profilàctic.

Però Trump, que ha recomanat injeccions de desinfectants, va per lliure i, sense complexos, ha explicat que ell mateix va demanar al metge de la Casa Blanca que li receptés el fàrmac perquè “és bo”. O això creu. “He sentit moltes històries positives al respecte i, si no és bo, ja us ho diré. Mal no em farà”, s’ha despatxat en una compareixença pública. El president ignora, o ho fa veure de cara a la galeria, que entra dins dels grups de risc per patir els efectes indesitjats del medicament.

Trump és un dels apòstols de la hidroxicloroquina però no és el primer que va veure en aquest antipalúdic un remei per frenar la pandèmia a l’espera que aparegui la vacuna. Emmanuel Macron va encendre els ànims de la comunitat científica gal·la quan va escollir, entre tots els centres d’investigació francesos, visitar fora de l’agenda oficial el laboratori a Marsella del viròleg Didier Raoult, el gurú de la hidroxicloroquina, a qui part dels seus col·legues li donen poc aval, tot i que des del principi del brot a Wuhan va alertar del perill que suposava el covid-19. El president francès no ha tornat a fer referència al fàrmac, i el científic es va donar de baixa com a assessor de l’Elisi.

Si Macron sembla que ha ocasionat baixa en aquest club dels defensors de la hidroxicloroquina per al covid-19, hi ha dos dirigents que hi han entrat amb força i, paradoxalment, han trobat en aquest fàrmac en proves la unió que no tenen en política.

Que Donald Trump hagi convençut Jair Bolsonaro podria entrar dintre de la normalitat. De fet, al dirigent ultra l’han anomenat el Trump brasiler, i entre ells s’han tirat alguna que una altra floreta. La sorpresa és que a la parella s’hi ha afegit Nicolás Maduro, en els antípodes ideològics. Les estranyes companyies que fa la hidroxicloroquina.

A Bolsonaro li han dimitit dos ministres de Salut en plena pandèmia i a les portes que el Brasil sigui el nou epicentre mundial del covid-19. L’últim, Nelson Teich, que només 28 dies després de substituir Luiz Henrique Mandetta va cessar voluntàriament. Cap d’ells no va suportar la pressió del president brasiler perquè el departament canviés el protocol per poder subministrar la hidroxiclorina fora de l’àmbit hospitalari. Ni Mandetta ni Teich, tots dos científics, van voler rubricar amb les seves signatures aquesta ordre fins que no hi hagi un aval que garanteixi que és un producte eficaç per tractar el coronavirus.

Bolsonaro, com Trump, també és un dels més preocupats pels perjudicis econòmics dels confinaments que per la salut i supervivència de la població. El brasiler sí que porta màscares en públic però anima a participar en grans aglomeracions i ha arribat a qualificar el covid-19 com una “gripinha”. Militar en la reserva, ha fet valer el seu comandament per ordenar al Laboratori Químic Farmacèutic de l’Exèrcit que intensifiqui la producció del fàrmac i, segons l’agència Efe, la línia ha augmentat en un 90%.

Divendres de la setmana passada, el veneçolà Maduro felicitiva per Twitter els professionals de salut del país que, segons les seves paraules, treballant amb “fe i amor” fan que s’avanci “en la producció de cloroquina difosfato, fàrmac efectiu per al tractament contra el covid-19”, escrivia.

A Catalunya, l’investigador Oriol Mitjà també lidera un assaig clínic amb hidroxicloroquina, que s’emmarca en un estudi de profilaxi postexposició que ha determinat l’OMS amb col·lectius de risc: personal sanitari, residències i persones que conviuen a casa amb positius. Els resultats de l’assaig, que compta amb 3.000 participants, permetran saber si aquest fàrmac antipalúdic és útil per reduir els contagis.