El duel entre Trump i Obama acapara el final de la campanya
Tots dos mobilitzen els votants dels seus partits per a l’elecció d’avui, que mesurarà la força del president
Nova YorkDonald Trump s’ha apropiat de la campanya de les eleccions de mig mandat. Ha reduït els temes electorals a un: la immigració. I ha monopolitzat, dia sí dia també, l’atenció mediàtica. Davant la seva presència omnipresent i abassegadora, els demòcrates han trobat en Barack Obama el contrapès ideal al president nord-americà. Els dos homes han buscat, fins a l’últim dia, mobilitzar els votants dels seus respectius partits en una marató de mítings arreu del país. El seu duel de galls ha suposat el colofó d’una batalla electoral dura, divisiva i convulsa que es resoldrà avui a les urnes.
Els nord-americans estan cridats a escollir els seus representants al Congrés dels Estats Units i a les seves cambres legislatives, els seus governadors, els seus jutges, els seus xèrifs i altres càrrecs públics. Però aquests comicis seran, sobretot, per tradició i per decisió de Trump, un plebiscit als dos anys de presidència del magnat republicà.
“El caràcter d’aquest país és a la papereta. Qui som i com tractem els altres és a la papereta”, va dir Obama ahir en una de les oficines del Partit Demòcrata a Virgínia. L’antecessor de Trump, que parla ara sense pèls a la llengua després d’un any i mig de silenci polític, va assegurar a un grup de joves voluntaris de campanya que aquests comicis legislatius “poden ser els més importants” de les seves vides. Fins i tot, va explicar, són més crucials que quan ell es va presentar per primer cop el 2008, en plena recessió econòmica, fa deu anys.
Esperança contra la por
Obama es va mostrar esperançat en els resultats. Els demòcrates aspiren a recuperar el control de la cambra baixa i a incrementar els seus 16 governadors fins als 24. “Estic veient un gran despertar. La gent sap que no pot donar per fet els progressos aconseguits i que cal lluitar per mantenir-los”, va afirmar amb una veu desgastada pels múltiples mítings del cap de setmana passat a Indiana, Illinois, Florida i Geòrgia.
En aquests discursos, Obama va acusar els candidats republicans -i, de manera velada, Trump- d’atiar la por a la immigració. “De sobte, ens diuen que la principal amenaça del nostre país [...] són un grup d’immigrants pobres i sense sabates, refugiats que són a milers de milles d’aquí”, va dir, i va censurar que el president utilitzi l’exèrcit del país en enviar soldats a la frontera per aturar “la caravana d’immigrants” -que és a Mèxic en direcció als Estats Units.
Trump, unes hores després de la xerrada d’Obama a Virgínia, va retornar al missatge econòmic en un míting a Ohio, com li han demanat els líders republicans. Ho va fer després que en els últims dies alertés una vegada i una altra d’una “invasió” d’immigrants i acusés els demòcrates de voler unes fronteres obertes. El president nord-americà va dir, com Obama, que les eleccions d’avui són “molt importants”. “Si els demòcrates guanyen es carregaran el boom econòmic que viu el país -va afirmar davant de centenars de seguidors a Cleveland-. L’agenda demòcrata és un malson socialista. La republicana, en canvi, és el Somni Americà.
Per a Trump, Obama va debilitar l’economia, es va oblidar dels llocs de treball industrials i va perjudicar la seguretat nacional. “Cap govern ha fet el que nosaltres hem fet en els últims dos anys”, va dir entre aplaudiments, i va demanar als republicans que vagin a votar per mantenir els seus èxits. L’inquilí de la Casa Blanca va presumir de 3,4 milions de llocs de treball creats des de l’inici de la seva presidència i de l’atur més baix en 50 anys.
En els seus mítings, Obama va demanar als nord-americans que quan sentin parlar de la bonança econòmica es preguntin “quan va començar”. L’expresident nord-americà va assegurar que el seu govern va haver de netejar el desastre econòmic de la Gran Recessió del 2008 creat pels republicans amb “la retallada d’impostos per als rics i les “desregulacions” dels diversos sectors econòmics, com el financer.
Trump, que ahir va fer dos mítings més a Missouri i Indiana, creu que els republicans tindran un bon resultat: “Hi ha un entusiasme que la gent no ha vist des del 2016”. Els últims sondejos, però, donaven una derrota dels republicans a la Cambra de Representants, si bé podrien millorar la seva majoria al Senat.
Gran participació
El que sí que és segur és que la participació en aquestes eleccions de mig de mandat serà una des les més altes dels últims anys. Alguns experts, fins i tot, davant les bones dades del vot anticipat, creuen que podria ser la més alta des del 1966 -que va ser del 49%-. En els últims comicis del 2010 i el 2014, la participació va ser del 41% i el 37%, respectivament, 20 punts per sota a la mitjana de les eleccions presidencials.
En principi, una bona participació és una bona notícia per als demòcrates. Les minories i els joves, que normalment es decanten pels seus candidats, estan significativament més mobilitzats que anys anteriors. Però també ho estan els republicans gràcies a la bona marxa de l’economia nord-americana, la ratificació del jutge Brett Kavanaugh i les mesures antiimmigratòries del president. Per tant, els resultats seguiran sent incerts fins al recompte dels vots d’avui. Quan, finalment, se sabrà quin és el veredicte d’Amèrica al govern de Trump.