La Cort Suprema dels EUA permet negar els anticonceptius en les assegurances laborals, tal com volia Trump
Això pot provocar que les dones amb menys recursos hagin de renunciar als mètodes anticonceptius
Nova YorkLa Cort Suprema dels Estats Units ha ratificat aquest dimecres una regulació de l’administració de Trump que permet als empresaris amb objeccions religioses o morals limitar l'accés de les dones a la cobertura contra el control de la natalitat –dret que tenien en virtut de la llei de cures de salut a baix preu (coneguda com a Obamacare)–. Això pot provocar que 126.000 dones perdin la cobertura anticonceptiva de les seves assegurances laborals.
Set de nou jutges han votat a favor de la decisió, que suposa l'últim gir en set anys de ferotges litigis sobre l’anomenat mandat anticonceptiu, una iniciativa aprovada durant l’administració Obama que requeria que la majoria dels empresaris proporcionessin una cobertura anticonceptiva sense costos, que l'administració Trump ha buscat limitar.
En una segona decisió rellevant sobre els drets religiosos, aquest dimecres el tribunal va dictaminar per un altre vot de 7 a 2 que les lleis de discriminació laboral no s'aplicaven als professors de les escoles religioses. La setmana passada, amb un vot de 5 a 4, va dir que els programes estatals que proporcionen beques als estudiants de les escoles privades no poden excloure les escoles religioses.
Les tres decisions formen part d'un ampli examen de la relació entre l'Església i l'estat durant 15 anys del mandat del president del Tribunal Suprem John G. Roberts Jr., en què la majoria conservadora gairebé sempre s’ha posat del costat dels col·lectius religiosos.
Els grups religiosos, satisfets
Molts grups religiosos han elogiat la decisió de retirar la cobertura anticonceptiva. "El govern no ha de tenir la responsabilitat d’obligar les organitzacions religioses i pro vida a proporcionar drogues i dispositius que puguin destruir la vida", ha afirmat en un comunicat John Bursch, advocat d’Alliance Defending Freedom.
Les organitzacions que busquen protegir l’accés al control de la natalitat i defensen el dret a avortar han denunciat la sentència com un assalt a les dones amb el qual, segons ha afirmat NARAL Pro-Choice America a Twitter, “s’ha donat llum verda a l’administració de Trump per atacar la nostra cobertura del control de la natalitat”.
El xoc entre la cobertura anticonceptiva i les reclamacions de consciència és un terreny de batalla fonamental en les guerres culturals i és probable que la decisió de la Cort Suprema mobilitzi els votants a banda i banda de la divisió. Per als opositors a la regulació de Trump, la decisió de mantenir-la ha sigut especialment decebedora perquè dos membres de l’ala liberal del tribunal, els jutges Elena Kagan i Stephen G. Breyer, han votat amb la majoria. Els dos jutges havien estat en desacord amb el tribunal el 2014 quan va dictar (per a 5 a 4) una decisió que exigia que les corporacions de propietat familiar que proporcionessin cobertura anticonceptiva violaven una llei federal que protegia la llibertat religiosa.
Aquest dimecres, en una opinió concurrent escrita per la jutge Kagan, s’afirmava que la llei de cures de salut a baix preu autoritzava els reguladors a crear exempcions per als empresaris amb objeccions religioses i s'assenyalava que l’administració Obama n’havia adoptat una de limitada als llocs de culte. "Si l’administració Trump havia proporcionat justificacions adequades per a un exempció molt més àmplia –afirma Kagan en el seu escrit–, això és una pregunta per a un altre dia". “Fins i tot en una àrea d’àmplia autoritat legal, les agències haurien de racionalitzar els seus judicis”, ha escrit. El tribunal ha retornat el cas al Tribunal d’Apel·lacions per considerar altres desafiaments en la regulació.
El jutge Clarence Thomas, escrivint pels cinc membres més conservadors de la cort del Tribunal Suprem, ha acordat que la llei de cures de salut a baix preu havia autoritzat els reguladors “a proporcionar exempcions dels requisits anticonceptius reglamentaris per als empresaris amb objeccions religioses i de consciència”. Però, a diferència de la jutge Kagan, no ha suggerit que la regulació pugui seguir sent objecte d’un nou desafiament legal.
Les dones més pobres, forçades a renunciar-hi
En dissidència, la jutgessa Ruth Bader Ginsburg, juntament amb la jutge Sonia Sotomayor, han afirmat que la votació per majoria ha donat massa poder a les creences religioses. “Per primera vegada el tribunal deixa de banda els drets i els interessos en el seu afany per compensar els drets religiosos en el seu enèsim grau”, ha escrit. La jutgessa Ginsburg ha afegit que la sentència judicial tindrà grans conseqüències pràctiques, perquè forçarà les dones més pobres a renunciar als mètodes antinconceptius o a utilitzar-ne d’altres de menys efectius.
Dos enfocaments molt diferents
Les administracions d’Obama i Trump han adoptat dos enfocaments molt diferents respecte a la cobertura anticonceptiva. El març del 2010 el president Barack Obama va firmar la llei de les cures de salut a baix preu, que inclou una secció que requereix serveis de salut preventiva i exàmens de detecció per a dones. L’any següent l’administració Obama va exigir als empresaris i a les asseguradores que facilitessin una cobertura a les dones sense cap cost per a tots els mètodes anticonceptius aprovats per l’Administració de Drogues i Aliments. La regulació eximia els llocs de culte, incloses les esglésies, temples i mesquites, dels requisits anticonceptius, però les associacions sense ànim de lucre, així com les escoles i els hospitals afiliats a entitats religioses, estaven coberts.
Copyright: The New York Times