Els EUA i la Xina es donen una treva en la guerra comercial

PequínLa cimera del G-20 a Osaka ha propiciat que el president dels EUA, Donald Trump, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, recondueixin les seves relacions i es donin una nova oportunitat per resoldre les seves diferències comercials en una taula de negociació. Trump ha assegurat aquest dissabte després d’una reunió d’una hora i mitja amb Xi Jinping que la trobada ha estat millor del que s’esperava i ha confirmat la notícia que tothom desitjava sentir al final del G-20: els dos països han pactat una treva i el cessament d’hostilitats, en forma de tarifes, per negociar una sortida a la guerra comercial que està afectant el creixement de l’economia mundial.

La Xina comprarà més productes als agricultors dels Estats Units i, a canvi, els EUA congela l’anunciada pujada d’aranzels a pràcticament la totalitat de les importacions xineses que quedaven per penalitzar. No es pot dir que siguem davant un acord d’alt contingut, però almenys desactiva l’escalada de sancions mútues i obre la porta a una sortida a la crisi comercial. La cirereta del pacte és la decisió nord-americana d’aixecar parcialment el veto a la tecnològica xinesa Huawei.

Encara que no s’ha concretat, és molt possible que els dos països es donin de termini fins a finals d’any per continuar negociant. Tampoc s’ha anunciat cap calendari per reprendre les reunions dels equips negociadors. La treva no implica que s’elimini la pujada d’aranzels que ja s’ha aplicat en l’últim any, però Trump s’ha compromès a no implementar les noves sancions anunciades a productes xinesos per valor de 300.000 milions de dòlars. La llista de productes nord-americans que la Xina comprarà tampoc s’ha especificat.

La reunió entre els dos mandataris ha estat presidida per la prudència i tots dos han evitat temes problemàtics. Trump, per exemple, no ha preguntat per la situació a Hong Kong, on se succeeixen les manifestacions denunciant les ingerències de Pequín i reclamant més democràcia. I sembla que el nom de l’hereva i directora financera de Huawei, Meng Wanzhou, tampoc ha aparegut en les converses. Meng està en arrest domiciliari al Canadà en el curs d’un procés d’extradició als Estats Units acusada de violar l’embargament a l’Iran.

En les seves declaracions Trump no ha dubtat a fer gala de la seva “tremenda” relació amb Xi, al qual ha elogiat assegurant que és “un líder i un home brillant”, i sense cap mena de rubor ha afegit que “és un dels millors líders que la Xina ha tingut en els últims 200 anys”. Per la part xinesa han sigut més moderats. En la reunió, Xi Jinping s'ha remuntar a la famosa “diplomàcia del ping-pong” que van practicar els dos països en la dècada dels setanta i ha propiciat l’establiment de relacions diplomàtiques. En una cita preparada ha assegurat que “la Xina i els Estats Units es beneficien de la cooperació i perden amb la confrontació”.

Retorn al passat

Malgrat la “diplomàcia de l’afalac” practicada aquest dissabte, la realitat és que la situació torna al punt de partida del final de la cimera del G-20 de l’Argentina, el desembre del 2018. Les diferències que separen la primera i la segona economia del món són moltes. Els Estats Units reclamen canvis profunds i reals en l’economia del gegant asiàtic. Washington exigeix l’obertura del mercat xinès a les empreses estrangeres perquè puguin operar en igualtat de condicions que les locals, la fi de la transferència obligatòria de tecnologia i la protecció de la propietat intel·lectual. També que el govern xinès deixi d’ajudar les empreses estatals perquè no competeixin amb avantatge en el mercat.

La Xina, en canvi, rebutja la pressió al·legant que algunes mesures exigeixen canvis legislatius i són una invasió a la seva sobirania. Pel camí del desacord han quedat la pujada de taxes del 10% al 25% a productes xinesos per valor de 200.000 milions de dòlars que Washington va aprovar al maig, seguida de la resposta xinesa d’apujar els aranzels a 60.000 milions de dòlars en productes dels Estats Units. Uns aranzels que han començat a notar els consumidors i fabricants nord-americans en les seves butxaques, en forma de pujada de preus, però que també han repercutit en la indústria exportadora xinesa.