Trump visita les víctimes i diu que ell “uneix la gent”

WashingtonPer a uns és l’art del possible i per a uns altres de l’impossible, però amb Donald Trump la política és l’art del fang. Minuts abans de sortir de camí a Dayton, la localitat d’Ohio on diumenge un jove de 24 anys va assassinar a trets 9 persones, inclosa la seva germana, el president aprofitava la presència dels periodistes per intentar vincular l’autor amb la seva suposada ideologia d’extrema esquerra o el seu presumpte suport als precandidats demòcrates a la presidència Bernie Sanders i Elizabeth Warren. Al contrari que en el cas del terrorista d’El Paso, que va cometre la matança inspirat pel supremacisme blanc, els investigadors han descartat la motivació ideològica en el cas de Dayton. La lògica, òbviament, s’ofega en el fang.

Si alguna cosa ha aconseguit el president és que tant l’alcaldessa demòcrata de Dayton, Nan Whaley, com el republicà d’El Paso, Dee Margo, mostressin la seva incomoditat per la visita de Trump a les seves respectives ciutats. Whaley va afirmar davant la premsa que havia aprofitat la seva trobada cara a cara amb el president per “reiterar-li la importància de [passar a] l’acció” en matèria de legislació sobre les armes, encara que es mostrava pessimista sobre la possibilitat que Washington faci alguna cosa. Camí d’El Paso, Trump, que va evitar creuar-se amb el centenar de manifestants que van sortir contra ell als carrers de Dayton, va atacar l’alcaldessa i va qualificat de “frau” les seves paraules. El president va dir que havia trobat un “enorme entusiasme i fins i tot amor” en la seva visita a l’hospital de Dayton.

Les úniques imatges de la visita, però, les va publicar ell mateix al seu Twitter amb tot de cares somrients i posats de grup per a la càmera.

“No vull ser objecte decoratiu”

Els alcaldes van complir ahir amb les obligacions del seu càrrec i van rebre el president, però altres responsables públics, com la congressista demòcrata Veronica Escobar, que representa un districte de Texas al Capitoli de Washington, van rebutjar la invitació per participar en la recepció protocol·lària. Escobar va explicar que hauria volgut parlar amb Donald Trump però que se li havia comunicat que no podria fer-ho, de manera que va decidir no participar en l’acte: “Vaig declinar la invitació, perquè rebutjo ser un objecte decoratiu de la seva visita”. A la congressista li hauria agradat dir-li a la cara que “ha d’entendre que les seves paraules són poderoses i tenen conseqüències”. “Utilitzar llenguatge racista per descriure els mexicans, immigrants i altres minories ens deshumanitza. Aquestes paraules n’inflamen d’altres”, va afegir.

Preguntat per l’increment dels crims d’odi, Trump va dir que se sentia “preocupat per l’ascens de qualsevol grup d’odi”. Però no només es va referir al supremacisme blanc, sinó que va incloure en el grup els moviments antifeixistes, en una afirmació que va sonar com un eco d’aquell “Hi ha bona gent a banda i banda” que va deixar anar el 2017 després dels successos de Charlottesville. Llavors, una jove antifeixista va morir atropellada per un supremacista. Lluny d’assumir la seva quota de responsabilitat en la creació d’un ambient d’odi contra les minories racials, Trump va negar que la seva retòrica tingués el més mínim impacte en la societat, excepte en sentit positiu. “Les meves paraules uneixen la gent”, va afirmar sense rubor.

No ho creu així Fernando García, director a El Paso de l’ONG Xarxa Fronterera pels Drets Humans, que va dir a la CNN: “Mentre [Trump] no demani perdó i cessi en el seu llenguatge i atacs a la nostra comunitat” no serà ben rebut a El Paso.

Creïble o no, Trump defensava ahir que han “rebaixat el to” i que prefereix “quedar fora de la batalla política”, just després de vincular l’assassí de Dayton amb els demòcrates. Tot això amanit amb la seva particular anàlisi segons la qual el drama de les armes és producte dels problemes de salut mental dels qui cometen aquests atacs, quan els informes de l’FBI apunten que només el 25% dels atacants pateixen algun tipus de patologia mental. Qualsevol mesura, va sentenciar el president, passa per assegurar-se “que la gent mentalment inestable, seriosament malalta, no porti armes”.

La batuda més gran

fins ara deté 680 immigrants a Mississipí

Mentre Donald Trump visitava les ciutats dels tirotejos, els agents federals d’immigració detenien 680 immigrants irregulars que treballaven en fàbriques de processament d’aliments a Mississipí. Si es confirma la xifra, seria la batuda més important en un sol estat. Les detencions s’haurien dut a terme en set localitats diferents d’aquest estat, amb més de 600 agents federals desplegats a Mississipí amb aquest fi, segons Associated Press. El president Trump porta setmanes advertint de batudes per “expulsar dos milions d’immigrants” irregulars, però fins ara no s’havien materialitzat de manera tan nombrosa.