Quatre anys d'atacs de Trump contra el periodisme als EUA

BarcelonaEntre les imatges per a la història que va deixar l'assalt al Capitoli del 6 de gener, n'hi ha moltes que haurien estat impossibles d'imaginar als Estats Units de fa només uns anys. Entre elles, els atacs violents als periodistes que cobrien els fets, als quals la multitud –encapçalada per grups d'ultradreta– va agredir, amenaçar de mort i destruir els equips de gravació. Al país on la llibertat d'expressió i de premsa apareix a la primera esmena de la Constitució i que es vanta de ser el bressol del periodisme modern i independent, unes imatges com aquelles denoten un canvi cultural molt profund i clarament perillós. I l'explicació es redueix a un nom: Donald Trump.

"Enemics del poble nord-americà", "no els agrada el nostre país", "els més deshonestos", "mala gent" o "escòria" són només alguns dels qualificatius que Donald Trump ha fet servir una vegada i una altra per parlar dels periodistes i dels mitjans de comunicació. Però, entre totes, hi ha una expressió que destaca: "Fake news". Des de la cursa presidencial de l'any 2015 fins divendres passat, quan Twitter li va suspendre indefinidament el compte, Trump ha escrit 2.520 tuits per insultar o denigrar la premsa en general o algun mitjà o periodista en concret, segons el recompte del US Press Freedom Tracker.

Una retòrica que no només ha calat entre el seu electorat (només un 15% dels republicans diuen que confien en els mitjans, segons Gallup), sinó que també s'ha concretat en una repressió creixent contra els periodistes i un ambient contra la premsa que no s'havia vist mai abans al país. Un informe de fa pocs dies de la Fundació per la Llibertat de Premsa dels Estats Units denunciava que aquest 2020 s'hi va assolir una "xifra rècord de periodistes detinguts per fer la seva feina", amb 117 casos (123 segons el recompte actualitzat del US Press Freedom Tracker). La majoria van ser informadors arrestats mentre cobrien les proteses antiracials desencadenades a tot el país per la mort de George Floyd el març de l'any passat a Minnesota. La xifra representa un creixement del 1.200% respecte al 2019, en què només es van detenir nou periodistes (11 el 2018 i 38 el 2017).

Segons l'informe, en només una setmana, del 29 de maig al 4 de juny, es van detenir més periodistes que en els tres anys anteriors junts. "I més del 36% de les detencions van anar acompanyades d'assalts: els periodistes van rebre agressions i trets de bales de goma o altres projectils i van ser ruixats amb agents químics com gasos lacrimògens i esprai pebre", afegeix.

Un assetjament a la premsa propiciat per la retòrica del president i que molts experts del país equiparen directament al dels règims autoritaris. El periodista i fundador del Centre Shorenstein sobre Mitjans i Política, Marvin Kalb, autor del llibre Enemic del poble, alerta des de fa temps que aquesta expressió que Trump llança contra la premsa des del principi del seu mandat té unes reminiscències històriques clares. "Ióssif Stalin utilitzava sovint aquesta malintencionada expressió quan detenia i executava enemics del seu poble a l'antiga Unió Soviètica. Mao Zedong dividia els xinesos en dos grups, els favorables al seu govern comunista i els que s'hi oposaven, als quals denunciava com a 'enemics del poble'. A Adolf Hitler li encantava l'obra de Henrik Ibsen Enemic del poble i les seves cohorts nazis denunciaven els crítics jueus del seu règim com a 'enemics del poble'", va dir Kalb molt abans que es produïssin els atacs de dimecres passat al Capitoli.

Amenaces judicials

Però no només la retòrica trumpista ha modificat l'ambient que envolta la premsa i els mitjans als Estats Units, sinó també les seves accions presidencials, sobretot el seu ús de les lleis antiespionatge per atacar judicialment els informadors de la premsa i les seves amenaces de processar els periodistes que publiquin informació classificada, un enfocament que està posant en pràctica en el cas del fundador de Wikileaks Julian Assange i que podria suposar un perillós precedent per als periodistes nord-americans.

També la historiadora de la Universitat de Nova York Ruth Ben Giat apuntava les similituds entre els atacs de Trump a la premsa i la "propaganda" autoritària. "És increïblement econòmic i eficient per als autoritaris atacar els mitjans", perquè "el 100% d'aquests homes poderosos són corruptes i si en una democràcia són acusats de frau, crims, assalt o el que sigui, necessiten que la població no es cregui els mitjans", deia Ben Giat en un podcast del Center for Media Risk de l'Escola de Comunicació Annenberg de la Universitat de Pennsilvània.

De fet, després de les investigacions periodístiques del New York Times sobre les pràctiques d'evasió fiscal del president Trump al llarg dels anys, molts dels seus seguidors van qualificar la informació simplement de fake news.

Si l'any 1976, després de l'escàndol del Watergate que va fer dimitir Richard Nixon dos anys abans, el 72% dels nord-americans deien que confiaven en els grans mitjans de comunicació, avui només en són el 41% (amb el mínim històric del 32% registrat l'any 2016, durant la dura campanya electoral que va enfrontar Donald Trump i Hillary Clinton), segons l'enquesta de Gallup que mesura aquesta confiança des del 1972. Una confiança que ha caigut al 15% entre els membres del Partit Republicà però que es manté en el 69% entre els demòcrates.

De nou, la gran polarització política divideix els nord-americans també a l'hora de buscar les seves fonts d'informació i de decidir quins mitjans es creuen i quins no. Un altre llegat de Trump que serà molt difícil de contrarestar.