Turquia rebutja l’alto el foc

Akçakale (turquia)La polèmica ofensiva militar de Turquia al nord de Síria ha rebut el rebuig unànime de la comunitat internacional, fins i tot dels principals aliats d’Ankara. El vicepresident nord-americà, Mike Pence, i el secretari d’Estat, Mike Pompeo, tenen previst aterrar avui a Ankara per reunir-se amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i negociar un alto el foc. Ahir, però, el govern d’Ankara ja es va negar a frenar l’ofensiva i Erdogan fins i tot va assegurar que no es reuniria amb els mandataris dels Estats Units. Després, però, va rectificar i es va mostra obert a negociar-hi, però amb condicions. “Aquesta conversa l’hem de tenir amb ell directament”, va declarar Pompeo a la cadena Fox davant els rumors sobre una possible desbandada del president turc. “Ell [Donald Trump] insistia en mediar i en un alto el foc. Al final li he dit: envia una delegació, negociem i arribem primer a un acord. Després parlarem de l’alto el foc”, va explicar Erdogan per la seva banda.

El president de Rússia, Vladímir Putin, també ha parlat per telèfon amb el seu homòleg turc i s’espera aviat una trobada entre els dos mandataris. Segons un comunicat del Kremlin, Putin i Erdogan han acordat garantir la integritat territorial de Síria i han discutit la necessitat d’evitar possibles conflictes entre militars regulars turcs i sirians.

L’ofensiva també es fa sentir actualment a Turquia. A la localitat de Ceylanpinar, a tocar de la frontera siriana, només se senten ràfegues de metralladores i explosions de morter. A l’altra banda de la frontera, a la població siriana de Ras al-Ain, es lliura una de les batalles més cruentes de l’ofensiva. Un únic mur, enmig d’edificis de poca alçada, actua com a línia divisòria entre Turquia i Síria. En aquesta localitat turca, els carrers estan deserts i els comerços segueixen tancats a causa del perill de l’impacte de projectils. La guerra és a pocs metres, i no precisament a Turquia. A la localitat turca d’Akçakale, també a la frontera, l’escena és similar: a l’altra banda hi ha la ciutat siriana de Tal Abyad, que ja està sota control turc, però encara hi continuen esclatant mines antipersones i l’artilleria turca segueix disparant contra les milícies kurdes, que duen a terme una contraofensiva als afores de la població.

Amb l’ofensiva militar, les banderes vermelles amb la mitja lluna blanca que identifiquen Turquia s’han multiplicat als pobles fronterers i els discursos nacionalistes són constants. “Aniria demà mateix al front”, assegura un veí d’Akçakale. “Jo parlo de les YPG i el PKK, no pas dels kurds”, diu un altre home, Hussein, referint-se a les milícies kurdes i al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). “Aquí hi ha kurds. Viuen entre nosaltres i no hi ha problemes. Som germans. Però el PKK són gent diferent, sense consciència, cruels, sense pietat. Per això és bo que es faci aquesta operació”, justifica. L’home, que és mecànic, viu al petit poble d’Akdiken, i assegura sentir-se més segur des que Turquia va iniciar l’operació militar al nord de Síria: “Encara estaríem més en perill si no es fes l’operació. Ni tan sols podria descansar. Ara em sento més lliure perquè els soldats em protegeixen i allunyen les milícies kurdes de la frontera”. Malgrat les seves paraules, l’ofensiva també s’està cobrant vides a Turquia: fins a 20 persones han mort pels impactes de morters llançats des del Kurdistan sirià.

Molts habitants d’aquests pobles fronterers també són refugiats que van haver de fugir de Síria. L’Albdulkerim és de Deir al-Zor, ciutat situada al desert del sud-est sirià. Una de les raons que ha fet servir Turquia per dur a terme la incursió militar és que pretén traslladar al país veí centenars de milers de refugiats que ara viuen en territori turc. Per a aquest refugiat, però, no tindria cap sentit tornar a Síria: “Si tornés, em preguntarien per què vaig fugir a Turquia i em matarien”, assegura.