El país més nou de la UE estrena presidència pensant en l’ampliació

Brussel·lesSet anys ha hagut d’esperar Croàcia per poder encapçalar la Unió Europea. L’atzar ha volgut que el país més nou accedeixi a la presidència semestral en un dels moments més convulsos per a Brussel·les. Però el país de l’antiga Iugoslàvia s’ha fixat un objectiu clar: donar impuls a l’ampliació de la UE per l’est. Per això centrarà els esforços en la cimera informal UE-Balcans Occidentals que tindrà lloc a Zagreb al maig.

La trobada “serà una base per a les relacions futures amb els països de la regió”, segons assegurava el primer ministre croat, Andrej Plenkovic, durant els actes de la inauguració oficial de la presidència a Zagreb. Per a Plenkovic, els països balcànics “són una part d’Europa” sobre la qual Croàcia “té coneixements específics”, i en volen “treure’n profit”. El president del Consell Europeu, Charles Michel, va mostrar-se d’acord amb les aspiracions croates, ja que creu “important” saber com donar “un senyal clar a certs països sobre les relacions que es volen mantenir en un futur amb ells”.

Albània i Macedònia del Nord

Els primers en beneficiar-se’n seran uns dels últims grans perjudicats per la Unió Europea, Albània i Macedònia del Nord. L’obertura del seu procés d’adhesió es va veure rebutjada durant la cimera d’octubre a Brussel·les. L’oposició del president de França, Emmanuel Macron, que va demanar una revisió del procediment d’entrada, va tancar una porta que es pot tornar a obrir ben aviat. “Croàcia vol fer valer la seva experiència en qüestions d’ampliació i ajudar els seus veïns”, va afirmar Plenkovic mentre assegurava que a la cimera de Zagreb intentarien “fer progressar la metodologia de l’ampliació”. Croàcia intentarà reconduir una decisió que l’expresident de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va qualificar com a “gran error històric”.

Per a aquests sis mesos, Croàcia ha triat un lema ambiciós: “Una Europa forta en un món ple de reptes”. Perquè si alguna cosa necessitarà el país adriàtic és força. Durant el seu mandat haurà d’assumir una situació inèdita dins de la Unió Europea: la sortida d’un dels seus membres del club comunitari el 31 de gener. Però, sobretot, les converses per decidir el futur acord de col·laboració entre la Unió i el Regne Unit. “Ens queden onze mesos i esperem aconseguir-ho amb satisfacció per a les dues bandes”, assegurava un Plenkovic ple d’optimisme. Una esperança que no comparteix la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que dimecres, en una trobada que va tenir lloc a Londres amb el premier britànic Boris Johnson, va considerar que un acord per al desembre del 2020 era literalment “impossible”.

Brexit i pressupost

Amb el Brexit consumat, els croats s’hauran d’enfrontar als últims mesos de la negociació del pressupost a llarg termini de la Unió, conegut com a Marc Financer Plurianual (MFP). La negociació l’encapçalarà Michel, però tindrà l’estreta col·laboració de Croàcia. “No és una discussió tècnica, és una discussió política”, explicava Michel. Segons el belga, s’haurà de trobar la solució per encarar temes que ara per ara estan dins de les prioritats europees, com “el canvi climàtic, l’agenda digital, la migració o la innovació”.

Aquesta serà també la primera presidència semestral per a l’equip de la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el nou president del Consell Europeu, Charles Michel, que van accedir al càrrec fa tan sols un mes.

La presidència també arriba en un moment de canvis per al país de l’antiga Iugoslàvia. Diumenge va tenir lloc la segona volta de les eleccions presidencials, que va guanyar el candidat opositor, Zoran Milanovic. El socialdemòcrata va vèncer l’actual presidenta, Kolinda Grabar-Kitarovic, amb un 53% dels vots. Tot i que el càrrec té un caire representatiu, pot acabar sent clau de cara al resultat de les eleccions parlamentàries que tindran lloc a finals del 2020. Qui sap si la presidència europea serà una prova de foc per al govern croat.