La UE llança una nova missió militar al Mediterrani sense aclarir què farà amb els migrants

Brussel·lesEl 2015 la UE va posar en marxa un operatiu militar que patrullava pel Mediterrani per interceptar pasteres, conegut com a operació Sofia, que és el nom d'una nena de Somàlia que va néixer l'estiu del 2015 a les aigües mediterrànies. L'operació va quedar congelada pel conflicte entre els estats membres a l'hora d'assumir els rescats de les persones interceptades al mar, després que Itàlia es negués a deixar desembarcar més vaixells als seus ports. Vist el bloqueig (la UE continua sense política migratòria i d'asil comuna), la Unió va decidir reconvertir l'operació militar, que tenia l'objectiu oficial de lluitar contra el tràfic de persones, en una operació per evitar el contraban d'armes amb Líbia, batejada com a Irini. Què passarà, però, si els vaixells d'aquesta operació troben migrants que intenten arribar a Europa i els han de rescatar? No queda gens clar.

Com ha explicat el vicepresident de la Comissió Europea, Josep Borrell, l'operació Irini (pau en grec) "no és una nova versió de l'operació Sofia sinó una operació completament diferent amb l'objectiu de controlar l'embargament d'armes a Líbia". Borrell ha qualificat de "col·lateral" la possibilitat que els vaixells d'aquesta operació hagin de rescatar qualsevol persona al Mediterrani, perquè els vaixells no estaran buscant de manera activa persones sinó que es dedicaran a la inspecció dels vaixells sospitosos d'estar transportant armes per a les faccions en conflicte a Líbia. I ha assegurat que els estats han acordat la manera de procedir en aquests casos, però no ho ha volgut detallar perquè és una part confidencial de l'acord.

"Hi ha coses col·laterals inevitables: si els vaixells troben algú l'hauran de rescatar. Hi ha un acord entre els estats per saber com s'ha de procedir en aquest cas, com desembarcar-los i com compartir-ho, però és part de la documentació reservada", ha dit Borrell. El que queda clar és que els vaixells militars de l'operació Irini patrullaran lluny de les rutes habituals de la migració, per acontentar Àustria, que s'oposava a l'acord perquè insistia en l'argument de "l'efecte crida" si hi ha vaixells europeus que tenen l'obligació de rescatar migrants i desembarcar-los a Europa. Això sí, es recull com a "tasca secundària" de la missió "contribuir a la interrupció dels negocis basats en el tràfic d'éssers humans a través de la recollida d'informació i la patrulla d'avions". També és manté la contribució europea a la formació dels guardacostes de Líbia, de qui les organitzacions no governamentals ja han denunciat vulneracions dels drets dels migrants.

Tampoc s'ha aclarit, però, quins recursos aportarà cada estat membre, perquè s'havia de discutir en una videoconferència aquest dimarts a la tarda. Tot i això, l'operació es considera engegada des de l'1 d'abril i, de moment, quedarà compromesa fins al 31 de març del 2021, i estarà supervisada pel comitè de seguretat del Consell Europeu i pel servei exterior vinculat a l'oficina de Borrell. El que sí que se sap és que implicarà l'ús d'actius navals, aeris i de satèl·lit. L'almirall Fabio Agostini serà el responsable de l'operació que tindrà la seu del comandament a Roma. L'operació es justifica en el compliment d'un embargament d'armes que les mateixes Nacions Unides admeten que ningú compleix.