Un any després de l’incendi, la catedral de Notre-Dame segueix penjant d’un fil

ParísNotre-Dame segueix en perill. A grans trets, aquesta és la conclusió principal un any després de l’aparatós incendi que va patir aquesta joia del gòtic situada al cor de París amb més de 600 anys d'història. Davant dels ulls incrèduls de milions de persones –que van seguir la catàstrofe des del carrer mateix o bé a través de les xarxes socials i les televisions d’arreu del món–, les flames van devorar aquell 15 d'abril l’agulla central i part del sostre de la catedral. La investigació sobre l'incendi continua oberta i es treballa amb la hipòtesi d'un accident.

Després del xoc emocional inicial, la mobilització econòmica per reconstruir aquest monument històric va ser immediata. Sota el lema "Salvem Notre-Dame", milers de persones van donar des de les sumes més modestes fins a les més desorbitades: fins a cinc milions d'euros en les primeres hores després del desastre. Avui els donatius han arribat a la imponent xifra de 227.817.272 euros, segons la Fundació del Patrimoni. Aquest organisme d'utilitat pública encarregat de recollir els donatius precisava fa uns dies en un comunicat que els diners provenen de persones i empreses de 140 països diferents. “El 38% de les donacions ja s’han rebut”, detallen. La resta “es distribuirà de manera esglaonada a través de pagaments anuals en funció de les necessitats financeres de les obres”.

Les obres de reconstrucció estan portant molts maldecaps. Si bé la qüestió financera no hauria de ser un problema, els entrebancs són nombrosos. De fet, la reconstrucció no pot començar si les estructures danyades no s'asseguren abans. El que més preocupa l’arquitecte en cap, Philippe Villeneuve, és la bastida de 40.000 tubs de ferro que es va construir abans de l’incendi per restaurar justament l’agulla de l’emblemàtica catedral. Les flames van danyar, cremar i soldar una quarta part d’aquests tubs. “És una de les grans amenaces per a Notre-Dame: si s’ensorra, s'endú tot l'edifici”, avisen des de l'organisme. Desmuntar aquesta bastida és, doncs, urgent. Un any després de l’incendi, però, encara no s'ha pogut fer.

“És una operació extremament llarga i delicada –expliquen des de la fundació– per la fragilitat de l’estructura i del monument i la inestabilitat dels vestigis del bastiment sobre la travessa”. Al desembre es va començar a reforçar la bastida actual i se'n va construir una de nova al voltant de la ja existent “per permetre als tècnics lligats amb una corda tallar amb una serra, un a un, els tubs d’acer, situats la majoria a més de 40 metres del terra”, detallen, com si es tractés d’un joc de bastonets xinesos. Aquesta última operació estava a punt d’iniciar-se abans que la crisi sanitària actual confinés la gran majoria de la població, incloent-hi el personal que treballa a la catedral. De fet, les obres estan parades des del 16 de març.

Alerta pels nivells de plom

El contratemps del covid-19 no ha sigut l'únic. L'estiu passat les obres ja es van haver d'aturar uns dies per examinar detalladament les consignes de seguretat en relació a l’exposició dels treballadors al plom. L'alarma va saltar quan es va saber que la capital francesa havia registrat importants concentracions de plom en sòls al voltant de Notre-Dame, fins al punt que l'Ajuntament de París va tancar diverses escoles no gaire lluny de la zona on durant l'estiu es feien activitats de lleure per precaució.

Durant la tardor i l’hivern el clima inclement de París també va bloquejar les obres, principalment quan el vent bufava fort. És per tot això que alguns tenen seriosos dubtes que el 2024, tal com va prometre el president Emmanuel Macron, Notre-Dame pugui tornar a acollir fidels i visitants. I, si fos així, ¿amb quines condicions?