ARGENTINA
Internacional14/06/2019

L’únic periodista que va ser a les Malvines durant la guerra

“Els soldats van ser menyspreats després de la derrota”, explica

Joan Biosca
i Joan Biosca

Buenos AiresFa 37 anys de la derrota argentina a la guerra de les Malvines, però la ràbia que va sentir Nicolás Kasanzew aquells dies encara li remou l’estómac avui dia. “El meu càmera i jo no vam voler veure la rendició, que ja es donava per feta abans del 14 de juny del 1982, que és quan el general Menéndez va signar la rendició davant les tropes britàniques. Vam agafar l’últim vol de la Força Aèria Argentina quan ja es veien les bengales vermelles de les tropes britàniques sobre la pista de l’aeroport. No hauria suportat veure l’Argentina derrotada en directe”, confessa Kasanzew a Buenos Aires, quan ja han passat quasi quatre dècades des d’aquell moment.

Kasanzew és l’únic periodista que va viure tota la guerra de les Malvines des de l’arxipèlag de l’Atlàntic Sud. Altres enviats especials van informar del conflicte armat, però quedant-s’hi pocs dies, per després tornar a volar cap al continent. Però ell va decidir no abandonar les illes un cop es va imposar un bloqueig militar davant la imminent arribada a les Malvines de les tropes britàniques. I és així que es va convertir en “la cara de la guerra de les Malvines” per als argentins, com a enviat especial d’ATC, l’actual televisió pública argentina.

Cargando
No hay anuncios

La seva experiència com l’únic periodista que va viure la guerra de les Malvines al costat de les tropes argentines té forma de diversos llibres. Hi relata com van ser aquells 74 dies, primer d’eufòria per la gesta de recuperar un territori que els argentins sempre han reclamat com a seu, i després de frustració al veure la feblesa de l’exèrcit argentí, format en la seva gran majoria per soldats de lleva molt mal equipats.

Cròniques diàries

“Quan vam veure que ja no podríem abandonar les Malvines vam demanar ingènuament als comandaments argentins que ens donessin armes al meu càmera i a mi, i es van riure a la nostra cara. Però el que nosaltres teníem era un sentiment legítim”, relata Kasanzew. El sentiment patriòtic tan profund que aquest periodista ja veterà relata el va poder posar en pràctica un dia quan l’equip d’enviats especials de la televisió pública argentina filmaven com un grup de soldats atacaven amb artilleria posicions britàniques. “Vaig tenir l’honor de disparar un dels canons. Això no em converteix en un excombatent, però vull pensar que simbolitza el que haurien volgut fer els 200.000 civils que es van apuntar per defensar la pàtria i que no van poder fer”.

Cargando
No hay anuncios

Cada nit les cròniques de Nicolás Kasanzew arribaven al televisor de milions d’argentins a través del programa 60 minutos. En aquestes cròniques relatava com era la vida dels soldats, en quin estat d’ànim estaven, com es preparaven les tropes argentines per rebre les britàniques i tota mena de detalls que avui dia encara semblen increïbles haver pogut retransmetre braç a braç amb els soldats argentins. La familiaritat amb la qual Kasanzew tractava les tropes argentines i el fet de ser l’únic periodista sobre el terreny li va permetre guanyar-se la seva confiança.

“Està pendent un gran homenatge a tots els que van combatre a la guerra de les Malvines. No només se’ls ha menyspreat durant anys, sinó que se’ls va marginar, no se’ls va ajudar i no se’ls va donar feina. Es va instal·lar la faula que l’Argentina va anar a la guerra perquè un dia un general borratxo [el tinent general Leopoldo Fortunato Galtieri era el president de facto de l’Argentina] ho va decidir. I no hi ha res més dolent per a una persona que ja té l’autoestima destrossada que dir-li que el seu patiment va ser inútil. És tracta-la d’estúpida”, puntualitza Kasanzew.

Cargando
No hay anuncios

Un cop l’Argentina es va rendir davant dels britànics, el retorn a casa no va ser fàcil per als soldats argentins. No hi ha haver reconeixements ni res de res per haver lluitat com a herois de la pàtria per mirar de recuperar unes illes que sempre han sentit seves, dels argentins. “Es va voler amagar la derrota durant anys i es va fer veure que no va passar res. I això ha fet molt mal als soldats”, sintetitza Kasanzew. L’Argentina va enviar a la guerra de les Malvines 23.000 soldats. Van morir-hi 649. Quasi 500 exsoldats s’han suïcidat des del 1982, segons les associacions que agrupen els veterans de les Malvines.