Internacional14/02/2021

Una vacuna per governar-los a tots (Covid-19, refredats i nous coronavirus)

Ja hi ha projectes en marxa amb bons resultats al laboratori

Carl Zimmer (The New York Times)
i Carl Zimmer (The New York Times)

Nova YorkLa invenció de les vacunes contra el covid-19 es recordarà com una fita en la història de la medicina, perquè en pocs mesos s’ha fet el que abans podia costar una dècada. Tot i així, Kayvon Modjarrad, director de la unitat de malalties infeccioses emergents de l’Institut de Recerca de l’Exèrcit Walter Reed a Silver Spring (Maryland), no en té prou. “No hem anat prou de pressa”, diu. A tot el món han mort més de 2.300.000 persones, i molts països no tindran ple accés a les vacunes fins d’aquí un any o dos: “Anar de pressa -de pressa de debò- vol dir tenir-les des del primer dia”.

En el futur hi haurà més brots de coronavirus. Només és qüestió de temps. Modjarrad és un dels molts científics que des de fa anys demanen un tipus diferent de vacuna: una que sigui eficaç contra tots els coronavirus. Aquestes crides han sigut desateses fins que el covid-19 ha demostrat els estralls que poden fer els coronavirus.

Cargando
No hay anuncios

Ara els investigadors comencen a desenvolupar prototips d’una anomenada vacuna pancoronavirus (és a dir, contra tots els coronavirus), amb alguns resultats prometedors -per bé que molt provisionals- en experiments amb animals. Eric Topol, professor de medicina molecular a l’Scripps Research Institute de San Diego, opina que els científics s’haurien d’unir immediatament i impulsar un altre projecte per a la creació de vacunes a gran escala: “Hem de tenir prou gent treballant-hi per accelerar-ho i aconseguir la vacuna aquest any”. Aquest dilluns, Topol i Dennis Burton, immunòleg de l’Scripps Research Institute, han fet una crida des de la revista Nature demanant que es posi en marxa aquest projecte de vacuna.

El 2016 la viròloga Maria Elena Bottazzi, del Baylor College of Medicine (Houston), i els seus col·legues van demanar ajuda al govern nord-americà per desenvolupar una vacuna pancoronavirus, però no els hi van concedir. Segons recorda Bottazzi: “Ens van dir que una cosa així no interessava”. Matthew Memoli, viròleg de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units, considera que aquestes decisions són un error gravíssim: “És un fracàs del nostre sistema científic. Els finançadors acostumen a buscar objectius més vistosos”.

Cargando
No hay anuncios

Projectes prometedors

A l’estiu uns investigadors de VBI Vaccines, una empresa amb seu a Cambridge, van fer un petit pas cap a la invenció d’una vacuna pancoronavirus: van crear unes càpsules semblants a un virus i recobertes de proteïnes espícula dels tres coronavirus causants de la SARS, la MERS i la covid-19.

Cargando
No hay anuncios

Quan els investigadors van injectar als ratolins aquesta vacuna, els animals van produir uns anticossos que actuaven contra tots tres coronavirus. Curiosament, alguns d’aquests anticossos també podien adherir-se a un quart coronavirus humà que provoca refredats estacionals, tot i que les proteïnes espícula d’aquest virus no s’havien inclòs a la vacuna. Els científics han difós aquestes dades, però encara no les han publicat en una revista científica.

David Anderson, director científic de VBI, diu que no queda clar per què la vacuna actua d’aquesta manera. Una possibilitat és que, quan una cèl·lula immune es troba davant de diverses versions d’una proteïna alhora, no produeix anticossos només contra una, sinó que fa un anticòs especial que funciona contra totes les versions. “L’estem educant”, diu Anderson, tot i que adverteix que de moment aquesta interpretació només és una especulació.

Cargando
No hay anuncios

El mes passat Pamela Bjorkman, biòloga estructural de Caltech, i els seus col·legues van publicar a la revista Science un experiment més exhaustiu sobre una vacuna universal contra el coronavirus. Els investigadors van unir només les puntes de les proteïnes espícula de vuit coronavirus diferents a un nucli proteic conegut com a nanopartícula. Després d’injectar aquestes nanopartícules a uns ratolins, els animals van generar anticossos que podien adherir-se als vuit coronavirus, i també a quatre coronavirus més que els científics no havien inclòs a la vacuna.

Trobar una vacuna pancoronavirus potser costarà més del que preveuen les optimistes expectatives del doctor Topol. Però com diu Matthew Memoli: “Crec que podem tenir vacunes per impedir pandèmies com aquesta. Ningú vol tornar a passar per això. I no volem que hi tornin a passar els nostres fills, ni els nostres nets, ni els nostres descendents d’aquí 100 anys”.

Cargando
No hay anuncios

Copyright The New York Times Traducció de Lídia Fernández Torrell