Els vaixells quarantena que Itàlia lloga per confinar els migrants

MilàAbou Dakite tenia només 15 anys quan el vaixell de l’ONG Proactiva Open Arms el va salvar d’una mort segura al Mediterrani central. Era el 10 de setembre i feia gairebé tres anys que havia marxat sol de Costa d’Ivori. El que Abou no sabia llavors és que després de travessar el desert per arribar a Líbia -on, tot i que no hi ha dades fiables, moren tantes o més persones que al mar-, sobreviure a l’infern en un centre de detenció d’aquest país nord-africà i pujar a una barcassa per creuar un mar immens, encara hauria d’esperar diverses setmanes confinat en un vaixell atracat davant de les costes de Sicília per poder trepitjar Europa. Un nou revés que el seu cos, desnodrit i torturat, no va suportar.

Quan el covid-19 va començar a expandir-se per Itàlia, el primer gran focus europeu, el govern de Giuseppe Conte va cancel·lar els vols amb la Xina i va tancar les fronteres amb els seus veïns europeus per evitar qualsevol possible entrada d’un virus que començava a mostrar a la població la seva cara més fosca. Les autoritats italianes van témer llavors que l’arribada de persones migrants a través del mar Mediterrani es convertís en un nou focus de contagi. Una por que poc després es demostraria infundada, ja que, segons dades del comitè científic que assessora l’executiu en la gestió de la pandèmia, a finals de l’estiu els immigrants que havien donat positiu en coronavirus representaven menys del 3%.

A l’abril, i encara en ple pic de la primera onada, Roma va declarar Itàlia “país no segur [per la pandèmia]”, va tancar els ports als vaixells de les ONG i va llogar diversos ferris de companyies privades perquè els immigrants irregulars rescatats al mar o que havien arribat directament a terra pels seus propis mitjans -com va passar de manera especial a l’illa de Lampedusa- hi haguessin de passar una estricta quarantena. Aïllats. Segons l’anunci del ministeri de Transports, cada un d’aquests vaixells costa a les arques públiques al voltant de quatre milions d’euros, i els migrants són atesos per personal mèdic de la Creu Roja. Dins de les embarcacions es fa una PCR a totes les persones: qui dona negatiu s’està a bord durant 15 dies; qui dona positiu s’ha de quedar fins que el test surti negatiu. L’Abou va ser traslladat i confinat a l’ Allegra.

El noi no presentava patologies concretes quan va ser rescatat al mig del mar, però el 27 de setembre, una setmana després que Itàlia permetés el seu desembarcament i fos traslladat al vaixell-quarantena, va començar a tenir febre alta i dolor lumbar. Se li va fer una PCR que va resultar negativa, però la seva salut va seguir empitjorant. Abou va deixar de menjar, de parlar. Els metges que el van atendre a bord van confirmar que patia desnutrició severa i deshidratació, a més de nombroses cicatrius compatibles amb la tortura. Va ser ingressat d’urgència en un hospital de Palerm, on va morir dos dies més tard. Havien passat gairebé tres setmanes des del seu rescat i 12 dies des que va trepitjar per primera vegada Europa. Perquè els vaixells quarantena són legalment territori italià.

Com que es tractava d’un menor d’edat no acompanyat, el Tribunal de Menors va assignar a Abou una tutora legal, Alessandra Puccio, que lamenta no haver pogut posar-se en contacte amb ell durant el seu confinament a l’Allegra. “Vull arribar fins al fons perquè aquest fet no es repeteixi. M’han dit que durant dies hi havia només un metge per a 600 migrants”, denunciava Puccio al diari La Repubblica. La mort del menor, sobre la qual la Fiscalia de Palerm ha obert una investigació, ha posat en dubte l’estratègia del govern en la gestió de la immigració irregular durant la pandèmia. “Els vaixells quarantena en els quals es deté els migrants per determinar la presència de casos de covid-19 són solucions d’emergència, no poden convertir-se en permanents”, defensa Mauro Palma, president de l’organisme per als drets dels detinguts, que va visitar una de les embarcacions.

Conseqüències psicològiques

Les ONG denuncien el càstig psicològic que suposa per a aquestes persones un nou tancament, que sovint els empeny a cometre accions desesperades per arribar a terra. El 20 de maig, un jove tunisià que havia arribat a Lampedusa en una barcassa va morir després de saltar des del Moby Zaza, un vaixell-quarantena de la companyia privada Tirrenia, atracat davant del port sicilià de Porto Empedocle amb un centenar de persones a bord. A finals d’octubre, nou immigrants van ser evacuats del Rhapsody, després d’ingerir fulles d’afaitar i trossos de vidre. Durant els dies que va durar l’agonia d’Abou, confinat a bord de l’ Allegra, més de 120 persones es van llançar a l’aigua per intentar arribar a les costes italianes pels seus propis mitjans.