Valls es postula per ser candidat a les legislatives amb el futur partit Macron

L'ex primer ministre socialista s'autoconvida a les llistes de La República en Marxa assegurant que el Partit Socialista "és mort"

Valls, just sobre Macron, en l'acte de commemoració del final de la Segona Guerra Mundial, aquest dilluns.
Alícia Sans
09/05/2017
5 min

ParísSense invitació i presentant-se per sorpresa, Manuel Valls ha trucat a la porta de la família macronista. Només dos dies després de l’elecció presidencial d’Emmanuel Macron, l’ex primer ministre socialista ha assegurat que serà candidat de la majoria presidencial per la circumscripció de l’Essonne a les eleccions legislatives de l'11 de juny: “Desitjo inscriure’m en aquest moviment”, ha anunciat Valls en una entrevista a la ràdio RTL, i ha fet referència així a La República en Marxa, el rebatejat moviment de Macron. “No estic en cap emboscada”, ha volgut justificar-se Valls, que ha assegurat que desitja “l’èxit d’Emmanuel Macron, del seu govern i de la seva majoria per França, en primer lloc”.

Però la veritat és que la decisió de l’ex primer ministre ha estat rebuda des de les files socialistes com un acte d’oportunisme. “Mentre el Partit Socialista (PS) era al cim, [Valls] en formava part. Ara que estem en dificultats, de les quals ell n’és en part responsable, abandona el vaixell. És trist i una mica patètic”, ha afirmat Alexis Bachelay, exportaveu de Benoît Hamon durant la campanya presidencial.

Si bé és cert que Valls va optar pel vot útil -per barrar el pas a l’extrema dreta- i va cridar a votar per Macron des de la primera volta de les eleccions presidencials, les relacions dels dos polítics quan compartien govern sota la presidència de François Hollande no eren precisament bones. De fet, en un documental sobre els 200 últims dies de campanya del fundador d’En Marxa emès per la cadena TF1, Macron titlla Valls de “traïdor” després que Hollande anunciés que no es presentava a la reelecció.

És per això que l’autoinvitació de Valls a sumar-se al partit macronista incomoda, més que res. Com la resta dels postulants, Valls haurà d’esperar a dijous –dia en què es farà pública la llista dels 577 candidats a les legislatives- per saber si el deixen entrar.

I segons membres d’En Marxa, de moment encara no s'hi ha postulat oficialment. “Manuel Valls està obligat a seguir el protocol, que és idèntic per a tothom. Tenim tots les mateixes regles”, ha deixat caure un dels portaveus de Macron, Christophe Castaner, abans d’afegir que “la república dels privilegis s’ha acabat”.

En la mateixa línia, el president de la Comissió Nacional d’Investidura del moviment fundat per Macron, Jean-Paul Delevoye, ha assegurat que “el suport no val la investidura” i que, en tot cas, ja han seleccionat un candidat macronista per la circumscripció de l’ex primer ministre. “Si Valls decideix proposar-la [la seva candidatura], haurem d’escollir si mantenim aquest candidat o no”, ha explicat Delevoye, que té prou mà esquerra –segons Catherine Barbaroux, la presidenta temporal d’En Marxa- per impedir que els grans tenors del PS o d'Els Republicans forcin les portes del moviment.

La impossibilitat de la doble etiqueta

Malgrat que l’ex primer ministre ha considerat que “aquest partit socialista està mort”, Valls es vol presentar a les legislatives sota l’etiqueta La República en Marxa mantenint el seu carnet socialista. “El PS exclourà un antic primer ministre que ha estat sempre lleial?”, s'ha qüestionat Valls. La resposta no ha trigat gaire a arribar-li: la doble etiqueta “és impossible”, ha assegurat el primer secretari general del PS, Jean-Christophe Cambadélis. “Si alguns volen marxar o singularitzar-se que ho facin i que ens deixin treballar”, va etzibar Cambadélis abans d’entrar a la seu del partit, Rue de Solférino, on s'ha fet una reunió precisament per encarar les legislatives després de la significant derrota de Benoît Hamon a les presidencials. De fet, a la trobada s'ha aprovat una “plataforma programàtica comuna”, un text de tres pàgines, en la qual s’han eliminat algunes de les proposicions del projecte d’Hamon.

Amb tot, la temptació per l’efecte Macron no és exclusiva dels socialistes. A la dreta francesa, l’exemple és comparable amb Bruno Le Maire: la mateixa nit de l’elecció, el diputat conservador va assegurar que “podria treballar en una majoria governamental”. Això dependrà, ha dit, el perfil del cap de govern elegit per Macron.

“Si el pròxim primer ministre no posa de manifest la recomposició política que espero [...] no podrem treballar plegats”, ha assegurat Le Maire, que després de les primàries del centredreta va arrenglerar-se darrere de François Fillon fins que els afers judicials el van esquitxar. Llavors, va ser dels primers a desaparèixer del mapa per, una vegada Fillon eliminat de la primera volta presidencial, sumar-se al vot útil. I ara, al de Macron.

Manuel Valls, anterior primer ministre amb el govern del socialista François Hollande –i company d'administració de Macron–, ha dit aquest dimarts que desitja sumar-se a la plataforma que crearà Emmanuel Macron, el nou president francès, de cara a les eleccions legislatives de juny.

"Seré candidat de la majoria presidencial, i desitjo unir-me al seu moviment, anomenat La República en Marxa", ha dit Valls a la ràdio RTL.

Macron, segons els sondejos, obtindrà al juny la majoria a l'Assemblea Nacional, i està treballant per transformar la plataforma que l'ha catapultat a la presidència en un partit polític, dins la família dels liberals europeus.

"Els vells partits estan morint o són morts", ha dit valls a RTL.

El cap de campanya de Macron, Richard Ferrand, va dir aquest dilluns que el moviment En Marxa canviarà el seu nom per En Marxa la República o La República en Marxa, per tal d'estructurar-se com un partit tradicional.

Díscol socialista

L'ex primer ministre Valls, del sector més centrista del Partit Socialista francès, es va presentar a les primàries del seu partit per optar a la presidència. En aquest procés, però, va perdre davant el seu company de files, Benoît Hamon.

Llavors, "per aturar el Front Nacional", va girar l'esquena al seu partit i va demanar, públicament, el vot per a Emmanuel Macron, tant a la primera com a la segona volta.

Macron i Valls havien treballat junts com a ministre d'Economia i primer ministre del govern d'Hollande, respectivament.

"Valls no ha estat investit per la Comissió Nacional d'Investidura, així que la seva candidatura se m'escapa. Haurà de presentar-la com qualsevol, perquè les regles són les mateixes per a tothom", ha dit aquest dimarts el portaveu d'En Marxa, Benjamin Griveaux, a Europe1.

Està previst que Macron expliqui els seus plans de cara a les legislatives aquest dijous. Fins llavors no se sabrà si Valls entra als seus plans.

Amb tot, Valls podria patir un revés: en un documental emès aquest dilluns per la cadena LCI, en el qual s'explica el moviment de Macron des del seu inici, el nou president francès apareix fent una dedicatòria no gaire amable a l'ex primer ministre:

"Si algú ha traït Holande, aquest és Valls, no jo", va dir Macron al seu equip abans de les primàries socialistes, tal com recull el documental.

Macron, quan va abandonar el govern socialista per presentar-se a les eleccions, va optar per fundar la seva plataforma independent del Partit Socialista. Valls, en canvi, va quedar-se dins la seva formació per intentar guanyar les primàries, cosa que no va poder aconseguir.

stats