Varoufakis fixa un límit de 30 anys per crear una veritable UE: "Si no ho fem en aquest temps, no ho farem mai"

BarcelonaEls temps del covid són molt estranys. Tot està cap per avall, res és com abans. I com a mostra d’aquests temps disruptius, ahir Yanis Varoufakis, l’home més dur en els primers anys de Syriza al govern grec, va participar en un acte organitzat per una patronal (Pimec) i al qual hi van assistir altres líders empresarials com ara Josep Sánchez Llibre, president de Foment. En canvi, els sindicats, a priori més propers a les tesis de Varoufakis, van excusar la seva presència perquè tenien una batalla més urgent, la del tancament de Nissan.

Varoufakis és un seductor nat, i això es percep fins i tot si les conferències són per ordinador. Ara bé, tot i que en teoria el motiu de la xerrada era el coronavirus, l’economista grec va passar la major part de l’estona assenyalant els errors estructurals de la UE i l’eurozona. “Tal com està dissenyada, la unió monetària sempre tindrà desequilibris interns”, va explicar, motiu pel qual calen mecanismes per reequilibrar la balança. Al seu parer, aquest mecanisme actualment són els fons estructurals de la UE, que tenen, però, un pecat original: “Són molt burocràtics i estan dissenyats per ajudar les grans empreses”. I al sud d’Europa, on predominen les petites i mitjanes empreses, “el mecanisme no funciona”, va sentenciar.

Per a Varoufakis, caldria elevar el pressupost comú de la UE fins al 5% del PIB (actualment és només de l’1% i es destina fonamentalment a la política agrària) i, en paral·lel, el BCE s’hauria de comprometre a finançar (abaixant els tipus d’interès) fins al 60% del deute públic dels països europeus, que és el límit d’endeutament que tenen permès.

A més, va proposar que el BCE emeti un bilió d’euros de deute amb venciment a 30 anys per repartir entre els països i ajudar-los durant aquest temps. Passades les tres dècades, la UE hauria d’haver conclòs un veritable disseny d’unió política i fiscal europea. “I si no ho fem en 30 anys, no ho farem mai”, va sentenciar.

L’economista grec, per cert, també va tenir temps de parlar de Nissan: “Durant la campanya del Brexit jo deia que una sortida seria molt dolenta per a les fàbriques de Nissan al Regne Unit, però ja s’ha vist que estava equivocat”, va admetre. I això demostra, al seu parer, el fracàs de l’Europa actual. “Si això [que Nissan hagi preferit el Regne Unit a la UE] no és una bogeria des del punt de vista de la política industrial europea, ja no sé què ho és”.