Una revista brasilera diu que Veneçuela va intercedir en l'encobriment de terroristes denunciat per Nisman
Segons la publicació, el 2007 l'Iran hauria demanat al llavors president Hugo Chávez que mediés amb l'Argentina perquè deixés d'investigar l'atac terrorista de la mútua jueva de 1994
Rio de JaneiroLa revista brasilera 'Veja', ferma opositora als governs bolivarians, ha afirmat aquest dissabte que Veneçuela va intercedir en un acord entre l'Argentina i l'Iran per encobrir els acusats per l'atemptat contra la mutualista jueva AMIA, que va denunciar el mort fiscal argentí Alberto Nisman. En un reportatge publicat en l'edició setmanal de 'Veja', la revista cita com a fonts a tres alts funcionaris anònims del govern de l'expresident veneçolà Hugo Chávez que estan exiliats als Estats Units.
Segons el relat d'aquests exfuncionaris veneçolans, durant una visita a Caracas el 2007, el llavors president iranià, Mahmud Ahmadinejad, va demanar a Chávez que intercedís davant el govern de Néstor Kirchner perquè Argentina "compartís" la seva tecnologia nuclear amb Teheran i perquè deixés d'investigar els iranians pel cas AMIA. Segons 'Veja', la decisió de Veneçuela de comprar deute argentí el 2007 i l'anomenat "cas del maletí" estan vinculats a aquest cas, ja que haurien estat formes de pagament al govern argentí.
El "cas del maletí" es va desencadenar el 2007, quan la policia va detenir el veneçolà Guido Antonini Wilson amb 800.000 dòlars no declarats en un aeroport de Buenos Aires, el que va generar un gran escàndol a l'Argentina. Els diners del maletí, que suposadament estava destinat a finançar la campanya electoral de la presidenta argentina, Cristina Fernández, procedia de l'Iran, segons 'Veja'.
Els antics chavistes entrevistats per 'Veja' desconeixen si l'Argentina va lliurar algun secret militar a l'Iran, tot i que asseguren que Teheran feia pagaments dues vegades per mes en vols amb escala a Caracas. El fiscal Nisman va denunciar la presidenta Fernández pel presumpte encobriment de funcionaris iranians implicats en l'atemptat contra la mutualista jueva AMIA, atac que va causar 85 morts i més de 300 ferits al juliol a 1994. Nisman va ser trobat mort d'un tret al cap al seu apartament el 18 de gener passat, quatre dies després de denunciar la presidenta argentina i en la vigília d'una compareixença davant el Congrés per aquest cas.