Vilasanjuan: "Per proximitat, Espanya hauria d'haver liderat la resposta a l'Ebola"

BarcelonaRafael Vilasanjuan és el director del laboratori d'idees de l'ISGlobal, un institut amb seu a Barcelona que lliga els sectors de la investigació, l'acadèmic, el filantròpic i el governamental per analitzar i intentar trobar solucions als reptes sanitaris que té el món globalitzat. El currículum d'aquest periodista barceloní inclou 12 anys a Metges sense Fronteres, d'entrada com a cap de comunicació i a partir del 1999 ja dirigint l'entitat a nivell internacional, des d'on va impulsar la iniciativa de Medicaments per a Malalties Oblidades (DNDi) per desenvolupar nous fàrmacs per a patologies que afecten bàsicament regions desfavorides. L'Ebola respon perfectament a l'equació de malaltia i pobresa, situació d'emergència. De fet, l'actual brot és el més actiu de tots els declarats fins ara, que ja suma gairebé 3.900 morts.

Què ha fallat en la gestió del brot, que porta viu gairebé un any?

El gran error va ser pensar que seria com els brots dels anys 90. Aquells no van entrar a les ciutats, es van quedar en zones molt rurals, a diferència de l'actual, que de seguida va saltar a àrees molt poblades. A més, en tots aquests anys no s'ha fet res a nivell de recerca, s'ha perdut el temps. És una malaltia totalment oblidada, sense tractaments específics ni vacunes. Només hi ha tractaments experimentals.

Creu que aviat es podrà declarar l'eradicació?

Això seria com fer les previsions de com evolucionarà l'economia, uns diagnòstics que ningú encerta. No és fàcil eradicar aquesta malaltia perquè no sabem controlar-la, i de moment tampoc sabem com tractar-la. Però si continuem així, pot durar un altre any, com a mínim. Cal, però, un compromís polític internacional.

És ja un brot global.

L'Ebola és la típica malaltia global. Un virus no coneix fronteres. Tenia potencial per propagar-se i tothom ho sabia, però ningú va agafar el compromís polític de lluitar-hi. Al mes de març, l'ONU ja va advertir que seria un brot diferent pel seu potencial més alt de contagi, perquè no només afectava les zones rurals i perquè els tres països amb infectats tenen unes fronteres molt difuses.

Els tres països també tenen comú uns mitjans paupèrrims.

Sí, són tres països que vénen de llargues guerres, que s'han quedat amb una infraestructura sanitària molt deficient. S'ha de posar ordre en aquest panorama, sinó l'Ebola es propagarà de manera exponencial; de fet, ja ho està fent.

Com i qui hi ha de posar ordre?

Amb totes les incògnites i reserves del món, qui sap d'infeccions i de microbiologia són els exèrcits. En aquesta lluita contra l'Ebola cal una tàctica, i l'exèrcit en pot donar una. Estem lluitant contra un enemic perillós i hem d'articular una resposta, cal una logística a molt gran escala, i d'això normalment només en tenen capacitat els exèrcits.

Cal tàctica i també logística. Només veiem les organitzacions humanitàries treballant sobre el terreny.

El brot ha sobrepassat a tothom. Els professionals de MSF són els que estan donant una resposta més adequada, perquè coneixen el virus i s'han quedat treballant a moltes zones afectades per altres brots, mai han donat a l'Ebola la categoria de malaltia oblidada i han mantingut l'atenció als pacients en les àrees rurals. Però ara cal una logística a molt gran escala. Serà caòtic al principi, però a mesura que l'exèrcit comenci a desplegar-se i posi llits es podrà donar una resposta millor i més acurada.

Llavors aplaudeix la decisió de Barack Obama d'enviar tropes a l'Àfrica Occidental?

Totalment. Dels Estats Units podem qüestionar si tenia un pla adequat per a l'Ebola i preguntar-nos si actua pensant en els seus interessos de potència mundial, però és l'únic que no s'ha oblidat de la malaltia. Després es pot recordar i subratllar que al nord dels tres països afectats hi ha els feus dels radicals islamistes. No és alarmista dir que si no es lluita contra l'Ebola encara es desestabilitzarà aquesta regió. Els Estats Units actuen tard, però lideren la resposta.

I les metròpolis han abandonat les velles colònies.

Libèria és un país inventat, d'història diferent de la resta de països colonitzats. I els Estats Units hi tenen una responsabilitat directa perquè hi tenen una relació especial.

La gestió del brot deixa tocada l'Organització Mundial de la Salut (OMS)?

El problema és que a l'OMS no li han donat recursos. Són els estats els que decideixen quants diners hi aporten, els que han d'assumir el lideratge, els que han de posar ordre i tenir un pla.

I ara el virus fa el salt i té una infectada a Espanya.

Espanya hauria de liderar també la resposta internacional. Fins que no hi ha hagut aquesta sanitària infectada no s'ha tingut pla. El govern no havia fet cap lectura política del brot, i això que és el país europeu més proper al focus, encara que sigui per les illes Canàries.

Pot liderar un país que demostra errors en els protocols?

Cal analitzar on han fallat els protocols, perquè és clar que hi ha hagut errors. Per exemple, tenir en compte el factor de la febre no és determinant, com s'ha vist ja, perquè no sempre s'arriba als límits. És obvi que els protocols dissenyats no funcionen.

¿S'ha pecat de minimitzar els riscos de contagi fora de l'Àfrica per disposar de bons serveis sanitaris?

Hem de continuar amb aquest missatge de tranquil·litat. És clar que ni que hi hagi algun altre contagi, a Europa no tindrem mai una situació epidèmica com la que hi ha a l'Àfrica, perquè tenim bona xarxa de salut, es fàcil aïllar els pacients i hi ha bons controls i seguiments dels casos sospitosos. El risc zero no existeix, però els tres països més afectats tenen un sistema sanitari precari, no tenen recursos, han de tancar centres perquè els metges no volen atendre els pacients perquè tenen por.