Nadia Murad: "La violació com a arma de guerra és inherent a qualsevol genocidi"

BarcelonaL’esfereïdora història de Nadia Murad comença a la vila de Kocho, al nord de l’Iraq, el 3 d’agost del 2014. Aquell dia l’Estat Islàmic (EI) va envair la regió i va segrestar 5.200 iazidites. Va executar centenars d’homes -entre ells, sis germans de la Nadia- i va esclavitzar milers de dones. La Nadia tenia 19 anys i aspirava a ser mestra, però es va veure convertida en esclava sexual. Venuda diverses vegades i violada repetidament, la noia es va intentar escapar des del principi però les represàlies van ser terribles: “Vaig ser agredida i violada per sis homes fins que vaig desmaiar-me”, relata. Durant els tres mesos que es va passar reclosa va estar en mans d’almenys deu homes, alguns d’ells casats. Finalment es va poder escapar quan el seu últim captor es va deixar la porta oberta. Uns veïns la van ajudar a amagar-se i va poder sortir del país. Va anar a parar a un camp de refugiats, on va viure en un contenidor fins que va aconseguir arribar a Alemanya, on ha trobat una nova llar. El febrer del 2015 ja va fer el primer relat públic del que havia viscut, i des de llavors no ha deixat de denunciar la plaga de l’esclavatge sexual a què estan sotmeses les dones iazidites, una causa que ha portat fins a les mateixes Nacions Unides.

Es calcula que unes 3.000 nenes i dones iazidites han passat pel mateix calvari de la Nadia. Aquest grup etnoreligiós kurd de l’alta Mesopotàmia, que adora l’àngel del paó, que anomenen Melek at-Taus (considerat Satanàs pels fonamentalistes islàmics), és considerat infidel pels islamistes. “Les dones dels combatents ens rebien amb dolços perquè, segons elles, portaven noves dones a la causa de l’islam”, explicava la Nadia, i subratllava que això era el que més li costava d’entendre: “Com aquestes dones podien ser felices amb la violació d’una altra dona”. “No tenien humanitat”, conclou.

“La violació com a arma de guerra és inherent a qualsevol genocidi”, ha arribat a afirmar aquesta jove iazidita, que avui té 25 anys i ja ha rebut el Sàkharov europeu i el Premi per la Pau de Barcelona. “He voltat per molts països, he parlat amb governs, parlaments i ONGs. A tots els demano el mateix: que reconeguin el genocidi iazidita, que facin públics els crims patits per les dones del meu poble”, assenyala. Ara l’advocada experta en drets humans Amal Clooney la representa a ella i a la resta de iazidites en una causa que busca que l’EI sigui el primer actor no estatal condemnat a l’Haia.