Les violacions al Marroc ja no es podran 'rentar' amb el matrimoni

El matrimoni d'un violador amb la seva víctima menor d'edat ja no serà possible al Marroc, gràcies a l'esmena legal que impedirà que l'agressor evadeixi el càstig si consent a esposar-se amb la menor violada, com succeïa fins ara. Ja fa un any que l'anomenat 'article 475' suscita una gran polèmica al Marroc. Tot va començar amb el cas d'Amina Filali, una noia de 16 anys violada, obligada a casar-se amb el seu agressor i maltractada per aquest que es va suïcidar amb mata-rates.

El ministeri de Justícia marroquí ha posat en marxa una proposta de llei en virtut de la qual s'anul·la el segon paràgraf del polèmic article 475 del Codi Penal, que eximeix el violador de tota sanció si accepta casar-se amb la seva víctima menor d'edat, sempre que no hi hagi una denúncia per part de la família de la noia. A més d'anul·lar-se aquest punt, el nou articulat de la llei endurirà les sancions contra les persones que "sedueixin" o agredeixin sexualment una menor, que podrien arribar fins als 30 anys de presó.

La proposta ja ha estat aprovada pel Comitè de Justícia i Legislació de la Cambra de Consellers (la cambra alta marroquina). Ara només ha de passar la votació en sessió plenària en aquesta mateixa cambra i en la de Representants (cambra baixa), un tràmit que acabarà amb l'aprovació definitiva. Amb tot, no tothom està content. "És un punt positiu però no és suficient", va comentar a Efe Fauzia Asuli, presidenta de la Federació de la Lliga Democràtica dels Drets de la Dona (FLDDF, en sigles en francès), que va lamentar que no hi hagi "un enfocament de drets humans en el Codi Penal".

Un tema tabú

El drama d'Amina Filali va posar damunt la taula el fenomen de la violència de gènere i el del matrimoni precoç, que segueixen sent, socialment, tabús, i també qüestions jurídiques delicades al país. El Codi de Família autoritza el matrimoni de menors en els articles 20 i 21, però ho considera com una "excepció" que ha de ser precedida per una decisió motivada del jutge competent, un certificat mèdic i un altre d'un assistent social. No obstant això, aquestes condicions es passen moltes vegades per alt i el matrimoni precoç segueix sent una "pràctica normal i corrent" sobretot en les esferes rurals, deplora Naïma Am, advocada i membre de l'Associació Solidaritat Femenina.

Segons les últimes estadístiques disponibles del ministeri de Desenvolupament Social, Família i Solidaritat, un de cada deu matrimonis contrets al Marroc el 2010 va ser prematur, i el cert és que aquesta xifra no deixa de créixer respecte a anys anteriors. L'actual govern, dirigit per l'islamista Partit Justícia i Desenvolupament (PJD), que controla els ministeris de Justícia i de Família, ha tingut durant mesos un discurs ambigu pel que fa al matrimoni precoç, però ha donat suport a un enduriment dels càstigs per agressió sexual a menors.

Davant la pressió de grups feministes i de drets humans, el grup del PJD va presentar recentment al Parlament una proposta de llei perquè el Codi de Família prohibeixi sense excepcions el matrimoni de les menors de 16 anys. Amb tot, es va negar a definir com a "violació" tota relació sexual amb menors.

Insuficient

Les noves mesures no han satisfet totalment els militants feministes i esquerrans, que reivindiquen una revisió del Codi Penal i del Codi de Família en la seva totalitat. Naima Am ha explicat que l'actual Codi Penal marroquí, promulgat el 1962, va ser confeccionat amb l'esperit de "preservar la família i amb una obsessió per la seguretat" que va posar els drets col·lectius i la moral per sobre dels drets individuals.

De tota manera, cal veure ara si aquestes esmenes jurídiques respondran a la realitat social i cultural d'un Marroc on el matrimoni precoç encara és concebut com una solució per a la pobresa o una sortida per salvaguardar l'honor de la dona ultratjada.

La famosa activista i defensora de les mares solteres Aicha Chena insisteix en l'educació com a eina per canviar la mentalitat d'una gran part de la societat marroquina, que encara creu que el matrimoni, voluntari o no, és la millor manera d'encobrir la pèrdua de la virginitat.