Viure a Fukushima segueix sent perillós pels nivells de radioactivitat

BarcelonaEls nivells de radioactivitat als voltants de la central nuclear de Fukushima, al Japó, segueixen generant debat i controvèrsia. Quan es compleixen 6 anys del pitjor accident nuclear de la història després de Txernòbil, la majoria de desplaçats en aquell moment segueixen sense voler tornar a casa seva, mentre que diversos informes d'organismes internacionals avalen que la zona ja és una altra vegada habitable.

El terratrèmol i posterior tsunami que van produir-se al Japó l'11 de març del 2011 va afectar la central nuclear de Fukushima i va generar el desplaçament de fins a 40.000 ciutadans que havien quedat en zona radioactiva arran de l'accident. El govern, ara, vol reactivar l'àrea afectada i intentar recuperar la normalitat amb la reobertura progressiva, a partir del mes d'abril, de les localitats pròximes a la planta nuclear.

Fins ara l'accés a aquesta zona estava prohibit o restringit, però els últims mesos s'han intensificat les tasques de neteja i descontaminació, de manera que seria possible el retorn de la població a les seves antigues llars. La voluntat del govern nipó, a més, es veu reforçada pels últims informes que s'han fet públics sobre els nivells de contaminació a l'àrea de Fukushima.

La seguretat, en dubte

Tant experts mèdics del Japó com organismes internacionals, per exemple el Comitè Científic de l'ONU sobre els Efectes de la Radiació, sostenen que la radioactivitat registrada actualment en aquestes localitats no suposa cap mena de risc per a la salut de les persones. L'expert Yoichi Tanigawa, en presentar les conclusions d'un estudi encarregat pel govern sobre la salut dels residents de l'entorn, va anunciar que "les mesures sobre el terreny mostren nivells extremadament baixos" de radiació. De fet, la radiació acumulada aproximada que hi ha actualment és de 30 milisieverts (mSv) per als habitants de Fukushima. A més, es descarta la relació directa entre "l'exposició a la radiació derivada de l'accident i la incidència de càncer de tiroides entre els nens de la regió".

La comunitat científica no es posa d'acord sobre la dosi que pot considerar-se segura. Les zones que volen reobrir-se a la ciutadania estan sotmeses a una exposició anual inferior als 20 milisieverts, fet que les converteix en segures segons la Comissió Internacional de Protecció Radiològica, que recomana "no superar dosis diàries d'1 mSv, de 20 mSv en 5 anys o una exposició màxima de 50 mSv en un mateix any".

Desconfiança

De totes maneres, els antics habitants de la zona segueixen sent reticents a retornar a les localitats afectades per l'accident nuclear. Tenen por dels efectes de la radiació i més de la meitat no volen tornar-hi, i els que tornen ho fan amb comptagotes. La seva desconfiança té el suport d'ONG com Greenpeace, que qualifiquen de "propaganda" les conclusions de l'estudi encarregat per l'executiu i sostenen que es basen en "estimacions imprecises dels nivells de radioactivitat i sense fonaments científics sòlids".

A la població nipona de Litate diverses ONG hi han detectat uns nivells de radiació comparables a la zona d'exclusió de Txernòbil, l'accés a la qual, 30 anys després de l'accident atòmic, segueix prohibit.