La votació del tercer rescat al Parlament grec esquerda Syriza
L'exministre Lafazanis encapçala una crida a formar un "moviment antiausteritat". Varufakis diu que el rescat "no és viable". El rebuig a la política de Tsipras, que depèn del suport de l'oposició, aboca Grècia a les eleccions anticipades
BarcelonaSyriza, el primer partit de l'esquerra alternativa que la crisi de l'euro ha portat al poder, s'aboca a la ruptura. L'esquerra de la formació no accepta la política del primer ministre grec, Alexis Tsipras, que s'ha vist forçat, només sis mesos després d'arribar al govern amb un programa antiausteritat, a claudicar en gairebé totes les seves promeses electorals i cedir en les línies vermelles (incloses les privatitzacions, les pensions i els impostos). La formació celebrarà un congrés anticipat al setembre, després que el govern hagi perdut la majoria parlamentària per la deserció d'una trentena dels seus diputats.
Crida a un "moviment antiausteritat"
Aquest dijous el debat al Parlament del tercer rescat del país ha elevat la tensió. El líder de l'ala esquerra, l'exministre Panaoitis Lafazanis, ha cridat a conformar un moviment antiausteritat: "La lluita contra el nou rescat comença avui, mobilitzant tots els racons del país", diu una declaració encapçalada per l'exministre i 11 membres de Syriza publicada a primera hora al portal Iskra. Tsipras ha demanat l'aval dels diputats a un acord pel qual rebrà 85.000 milions d'euros en nous crèdits a canvi de més austeritat. És el tercer programa de rescat en cinc anys. La votació està prevista per a la matinada i Tsipras té assegurat el 'sí' amb el vot dels partits de l'oposició. La presidenta del Parlament, Zoe Konstantopoulou, que s'ha destacat per les seves postures antiausteritat, ha fet tot el que ha pogut per endarrerir la votació. L'exministre de finances, Iannis Varufakis, ha dit al Parlament que el tercer rescat "no és viable".
Lafazains crida a formar "un moviment unitari que honori el desig popular a la democràcia i la justícia social", tot i que no proposa obertament la formació d'un nou partit ni un trencament de Syriza. El 62% dels grecs van rebutjar en referèndum el 5 de juliol un acord amb les institucions que s'ha acabat concretant en termes encara més durs. El govern ha contraatacat proclamant que "això tanca la seva decisió d'escollir un camí diferent del del govern i del de Syriza".
Un cop superat el tràmit del Parlament grec, els ministres de Finances de l'eurozona es reuniran aquest divendres a Brussel·les per avançar en la concessió del primer tram del rescat, que ha de servir per pagar els 3.200 milions d'euros del crèdit del Banc Central Europeu que venç la setmana vinent. Abans, però, alguns parlaments europeus, com l'alemany i el finès, s'han de pronunciar sobre el rescat.
El ministre de Finances, Euclid Tsakalotos, ha reconegut que els 'homes de negre' revisaran els resultats del govern cada tres mesos, però ha demanat el suport dels diputats per assegurar que els parlaments europeus no tinguin arguments per vetar l'acord.
Sorprenentment, les dades macroeconòmiques publicades aquest dijous mostren un creixement de l'economia grega en el segon trimestre de l'any, però les dades no inclouen el fort impacte dels controls de capitals establerts a finals de juny.