Vuit països de la UE acolliran els 49 migrants rescatats
Itàlia n’ha de rebre alguns però Salvini s’hi oposa
BarcelonaEl calvari dels 49 nàufrags rescatats per les ONG alemanyes Sea-Watch i Sea Eye es va acabar ahir després de més de dues crues setmanes en alta mar amb tots els països de la Mediterrània, inclosa Espanya, girant-los l’esquena. Els migrants van desembarcar a Malta després que vuit països de la UE hagin acceptat fer-se’n càrrec: són Alemanya, França, Portugal, Irlanda, Luxemburg, Holanda, Romania i, en teoria, Itàlia. Aquest últim país es va afegir a l’acord inicialment, segons va assegurar ahir el primer ministre maltès, Joseph Muscat. El seu homòleg italià, Giuseppe Conte, també ho va corroborar dimarts a la nit en una entrevista en un programa de televisió. Però ahir el ministre de l’Interior, el xenòfob Matteo Salvini, va desmentir Conte des de Varsòvia -on era de viatge- i va advertir: “Tant si són vuit migrants com si són 88, jo no autoritzo que ningú entri a Itàlia”.
Salvini també va assegurar que exigirà explicacions al seu primer ministre tan bon punt torni a Roma. “Cal consultar-ho abans de prendre una decisió així. No entenc que Conte actuï de forma tan ràpida. Jo controlo els ports. Per a mi [els migrants] poden aterrar en parapent o arribar en helicòpter, perquè jo no controlo l’espai aeri”, va ironitzar. La crisi al si del govern italià està, per tant, servida.
El cert és que l’acord assolit ahir per la UE no ha estat gens ràpid, sinó tot el contrari: els nàufrags han estat en alta mar durant 19 dies. Sea-Watch va acusar ahir els estats europeus de fer política a costa dels més febles. “La UE ha decidit alliberar els 49 ostatges. Després de 19 dies al mar, els nostres convidats finalment poden arribar a un port segur. És un reconeixement del fracàs dels estats, la política no s’ha de fer a expenses de gent en perill”. L’ONG havia alertat que l’espera ja afectava la salut física i mental dels nàufrags i dels voluntaris.
L'ONG va difondre el vídeo del moment en què els cooperants van comunicar als migrants que s'havia arribat a l'acord:
El primer ministre maltès va admetre ahir que les negociacions es van allargar perquè va reclamar que s’inclogués en el repartiment un grup de 259 migrants que havien estat rescatats en els últims dies per les seves forces armades. La majoria d’aquests també seran reallotjats, excepte 44 bengalís, que seran obligats a retornar al seu país d’origen amb assistència de la UE. Una quarantena de migrants es quedaran a Malta.
Després del bloqueig dels estats a les ONG de rescat que va provocar l’abandonament de l’Aquarius (bloquejat al port de Marsella a petició d’Itàlia per un suposat incompliment de la normativa de residus), Sea-Watch, la badalonina Proactiva Open Arms i la plataforma italiana Mediterranea s’han aliat per treballar junts al Mediterrani central. El Sea Eye és el quart vaixell de rescat humanitari a la zona. El 2015 operaven fins a 16 embarcacions d’ONGs. Tot i que el nombre de migrants que intenten arribar a Europa ha caigut dràsticament des d’aleshores, la mortalitat és més elevada, perquè els migrants són empesos a rutes més llargues, perilloses i sotmeses al control de les màfies.
El cas ha posat al descobert fins a quin punt s’està imposant la retòrica antiimmigració des dels estats europeus com una política cada cop més allunyada de la realitat. Europa no ha estat mai al centre de la crisi de refugiats i ara els fluxos són molt menors, però el llenguatge polític abunda en la idea d’amenaça. “El cas del Sea-Watch 3 és una metàfora del que ara és Europa”, explica al New York Times Matteo Villa, investigador de l’Italian Institute for International Political Studies. “Europa crea símbols que mostrin que ningú no hi pot entrar”.
Fins a 32 dels 49 migrants havien estat rescatats pel Sea-Watch 3 el 22 de desembre, l’endemà que l’ Open Arms salvés 311 migrants davant les costes de Líbia. L’ONG alemanya va demanar que els nàufrags fossin transferits a l’ Open Arms, que havia rebut autorització per desembarcar a Algesires, però Madrid s’hi va negar. Els altres 17 nàufrags van ser rescatats per Sea Eye el 29 de desembre. Tot i que els rescats es van produir entre la costa líbia i l’illa italiana de Lampedusa, el govern de Salvini va mantenir la seva política de ports tancats i Malta va fer el mateix. Però la setmana passada el temps va empitjorar i Malta va permetre a les embarcacions humanitàries entrar a les seves aigües territorials per posar-se a recer d’un temporal.