La Xina construirà el seu primer aeroport a l’Antàrtida

PequínPotser sí que va ser un dels últims països a arribar a l’Antàrtida, però no hi ha dubte que la Xina s’hi ha posat amb ganes i és un dels que més està invertint per consolidar la seva presència al continent gelat. La seva última aposta és construir-hi un aeroport. La nova infraestructura permetrà l’aterratge d’avions grans d’ala fixa i facilitarà l’accés de les expedicions d’investigació. La Xina té raons geoestratègiques i econòmiques per tenir presència a l’Antàrtida. Especialment per la possibilitat que en el futur s’aixequi la prohibició de fer-hi activitats amb finalitats comercials i es permeti extreure’n els recursos minerals.

Segons l’informe publicat pel rotatiu xinès Diari de Ciència i Tecnologia, el nou aeròdrom es construirà a uns 28 quilòmetres de l’estació antàrtica Zhonghan i tindrà una pista de fins a 1.500 metres de llarg i 80 metres d’ample. El lloc va ser seleccionat l’any passat per la 33a expedició xinesa, i el construirà una altra expedició que es desplaçarà aquest mateix mes al pol Sud. L’aeroport estarà operatiu d’aquí pocs anys.

Actualment el govern xinès té un acord amb Moscou perquè el seu únic avió condicionat per volar a l’Antàrtida utilitzi les instal·lacions russes com a base d’operacions. Des de fa tres anys la Xina té un Xueying 601, un avió d’ala fixa que és una versió modificada d’un C-47, una aeronau militar de transport adaptada a les expedicions antàrtiques per suportar les baixes temperatures. Ara el fet de tenir un aeròdrom propi agilitarà la mobilitat dels investigadors xinesos.

La construcció de l’aeroport no només garantirà el suport logístic a les activitats científiques sinó que també té una finalitat estratègica. La Xina podrà adquirir experiència en la construcció de la infraestructura a la regió polar, en el manteniment de les instal·lacions, el pronòstic del temps i la navegació en temperatures extremes. És una inversió en experiència que en el futur Pequín podrà fer valer per tenir veu sobre la gestió de l’espai aeri a l’Antàrtida.

Sigui com sigui, l’aeroport és un pas més per augmentar la influència de la Xina a l’Antàrtida. El Tractat Antàrtic va ser signat l’any 1959 per 12 països, i després s’hi van afegir 40 més. Des de llavors el continent va quedar protegit, convertit en una reserva per a finalitats científiques i pacífiques. La Xina va ratificar el tractat el 1983.

La protecció es va ampliar el 1998 amb l’entrada en vigor del Protocol de Protecció del Medi Ambient, que prohibeix l’explotació minera amb finalitats comercials. Però el problema és que aquest protocol podrà ser revisat el 2048, o fins i tot podria ser impugnat abans.

I és en aquest futur que Pequín té clar que vol tenir un paper important. Segurament les negociacions començaran d’aquí uns deu anys, i la Xina està treballant per augmentar la seva influència i que la seva opinió compti. Una prova d’això és que en l’últim pla quinquennal del Partit Comunista Xinès (2016-2020) s’hi va incloure un ambiciós programa d’exploració de les regions polars i es va marcar com a objectiu incrementar la capacitat científica xinesa als pols Nord i Sud, a més d’explorar noves rutes de transport.

En el cas de l’Àrtic, els xinesos estan interessats a obrir una nova ruta marítima propiciada pel desglaç. En canvi, a l’Antàrtida el seu interès se centra en el subsòl, que podria acollir importants recursos minerals. Concretament, es creu que hi ha grans reserves de petroli i gas natural. Així mateix, és possible que hi hagi diamants en algunes zones. I, lògicament, l’Antàrtida també és una gran reserva d’aigua.

D’altra banda, la Xina també té interessos pesquers. Busca krill, un preuat crustaci ric en proteïnes que s’utilitza en la indústria de l’aqüicultura per criar espècies aquàtiques (animals o vegetals). A més, la presència de bases científiques al territori austral també permetrà a la Xina impulsar investigacions sobre el canvi climàtic i prospeccions per determinar què hi ha sota el gel.

El turisme també és un altre pol d’atracció. El 2016 la Xina es va convertir en el segon país que va enviar més turistes a l’Antàrtida, només per darrere dels Estats Units.

L’arribada del gegant asiàtic

El gegant asiàtic va arribar molt tard a l’Antàrtida en comparació a països com el Regne Unit, els Estats Units, Xile o l’Argentina, que van començar a tenir-hi presència a les dècades dels 40 o 50. No va ser fins al 1985 que la Xina va posar un peu al pol Sud. Des de llavors, però, el seu interès ha crescut al mateix ritme trepidant que la seva economia. Hi ha dut a terme 34 expedicions.

El 2014 Pequín ja tenia quatre bases sobre el gel, una més que els Estats Units. Es tracta de dues estacions permanents -la Gran Muralla, amb capacitat per a 80 científics, i Zhongshan- i dues més de temporals, Kunlun i Taisha. Actualment n’està construint una altra que estarà operativa el 2022. A més, té dos vaixells trencaglaç.

L’any passat Pequín també va aconseguir que la 40a reunió consultiva del Tractat Antàrtic se celebrés a la Xina. “Els fons marins profunds, les regions polars, l’espai ultraterrestre i internet són les noves fronteres per a la cooperació internacional”, va declarar el president xinès, Xi Jinping, a la seu de l’ONU a Ginebra el gener de l’any passat. Sens dubte aquests són els objectius de la Xina.

Els interessos de Pequín al pol Sud

Recursos minerals

Es creu que a l’Antàrtida hi ha grans reserves de petroli i gas natural, i també és possible que hi hagi diamants. A més, el pol Sud és una gran reserva d’aigua.

Investigació

La Xina pretén impulsar investigacions a l’Antàrtida sobre el canvi climàtic i fer-hi prospeccions per determinar què hi ha sota el gel.

Turisme

La Xina va ser el segon país del món que va enviar més turistes a l’Antàrtida l’any 2016, només per darrere dels Estats Units. I vol que el continent gelat esdevingui una destinació turística.

Pesca

Pequín busca krill a l’Antàrtida, un preuat crustaci ric en proteïnes que s’utilitza en la indústria de l’aqüicultura.