Xipre enfila un acord per a la reunificació de l'illa

BarcelonaLa seu de les Nacions Unides a Europa, el Palau de les Nacions de Ginebra, acull aquesta setmana les negociacions entre els líders de la dividida illa de Xipre amb l'objectiu de reunificar-la: d'una banda, el grecoxipriota Nikos Anastasiadis, i de l'altra, el turcoxipriota Mustafa Akinci. Aquest últim, líder de la part nord en l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre, va guanyar les eleccions l'any 2015 i mostra un paper prounificador, pretensió que va encaixar bé amb els interessos dels electors turcoxipriotes fa dos anys.

En el paper mediador, l'enviat especial de la ONU, Espen Barth Eide, busca a partir d'avui apropar posicions, tot i que ambdós líders ja es van reunir ahir diumenge en un sopar privat a la ciutat suïssa.

El símbol de la divisió de XipreDe dilluns a dimecres, els líders discutiran els punts a tenir en compte, com qüestions vinculades a la UE, governabilitat i repartiment de poder, propietat i assumptes econòmics, territori, seguretat i garanties. En tots ells, els mandataris exposaran els seus punts de vista i, si les negociacions són fructíferes, dijous hi haurà una reunió internacional amb els tres països garants d'una independència: Grècia, Turquia i el Regne Unit. Aquest últim hi participarà en qualitat d'antic colonitzador d'una illa que va aconseguir la seva independència l'any 1960.

Escepticisme grec

Tot i que no se sap en quin nivell estaran representats els països, el líder grec Alexis Tsipras s'ha pronunciat sobre la possibilitat d'assistir a la reunió amb la condició que hi hagi un consens entre les dues parts. El portaveu del govern grec, Dimitris Tsanakópulos, ha deixat en mans del govern turc la responsabilitat sobre "un diàleg constructiu", i ha afegit que si és d'aquesta manera, "l'evolució serà positiva". Així i tot, també ha destacat que "això no ho donem per segur".

El debat xipriota també arriba al Parlament hel·lè, on el president Tsipras ha començat una ronda de consultes amb els líders de cada grup. L'opositor conservador del Partit Nova Democràcia, Kyriakos Mitsotakis, ha insistit a trobar una solució en un territori on "després de 43 anys segueix l'ocupació il·legal de la part septentrional de Xipre". El líder conservador també ha destacat que "encara queden moltes qüestions pendents i diferències".

Optimisme de les Nacions Unides

Per al mediador de l'ONU en la qüestió xipriota, Espen Barth Eide, "ha arribat el moment de la veritat". Tot i saber que les negociacions no seran fàcils, Eide ha destacat que "ara ha arribat el moment final en què veurem si la qüestió pot ser resolta".

Xipre va esdevenir estat sobirà l'any 1960 després dels acords de Zuric i Londres, segons els quals Atenes, Ankara i Londres serien garants de la independència del nou país. Els enfrontaments entre les comunitats gregues i turques dins l'illa van propiciar la invasió l'any 1973 de la zona nord del territori, fet que va dividir el país.

La declaració unilateral del nou estat República Turca del Nord de Xipre, sota influencia d'Ankara, es va dur a terme paral·lelament amb el trasllat de 45.000 turcoxipriotes del sud, on residien, cap al nord. A la inversa, entre 140.000 i 160.000 grecoxipriotes van haver de deixar-ho tot i traslladar-se al sud, sota influència grega.

Avui en dia, Ankara segueix mantenint 30.000 soldats en l'autoproclamada República i la Línia Verda –el mur que divideix l'illa– segueix instaurada i representa l'últim mur de l'Europa moderna. Aquesta setmana, la tanca que divideix els xipriotes podria ser història.