Zuzana Caputová, la primera presidenta d'Eslovàquia, assumeix el càrrec

BarcelonaApostar per una Unió Europea forta, lluitar contra el canvi climàtic i promoure una regeneració política. Aquests són els tres grans objectius que la nova presidenta d'Eslovàquia, Zuzana Caputová, ha reafirmat aquest dissabte després d'assumir el càrrec i convertir-se en la primera dona que presideix aquest país centreeuropeu.

"Ofereixo la meva experiència, la meva sensibilitat i un sa interès activista. Ofereixo també intel·ligència, el meu cor i les meves mans", va assegurar Caputová, de 45 anys, durant l'acte celebrat davant els 150 membres del Consell Nacional (el Parlament eslovac).

Advocada ecologista i activista anticorrupció, Zuzana Caputová va guanyar les eleccions presidencials el 30 de març amb gairebé un 60% dels vots. Ja llavors, la seva arribada a la política eslovaca es va entendre com una alenada d'aire fresc: va saber-se guanyar el suport popular d'una societat tipa de la corrupció i de la manca de confiança amb el govern sortint. En aquesta línia, ahir la nova presidenta va tornar a demanar a la població que intenti girar full i que "tornin a confiar en les institucions".

La UE i el canvi climàtic

Durant el seu discurs inaugural, després d'haver jurat el càrrec, hi va haver dos clars protagonistes: la Unió Europea i la lluita contra el canvi climàtic. Entre altres coses, Caputová va insistir que "Europa ha de ser un líder espiritual per fer front a les amenaces mundials". Els elogis cap a la comunitat europea no es van acabar aquí.

"La Unió Europa és una comunitat que uneix prosperitat econòmica amb solidaritat social", va afegir Caputová, que amb el seu missatge clarament europeista es va desmarcar, com ja s'esperava, de molts dels líders euroescèptics que dominen l'escena política de l'Europa central, com Polònia, Hongria o la República Txeca.

Pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic, la nova presidenta va ser clara. "És una de les amenaces més grans que hi ha", va advertir abans de fer referència a un dels últims pronòstics del Banc Mundial, que alerta que abans del 2050 més de 140 milions de persones hauran d'abandonar casa seva a causa de les conseqüències d'aquest fenomen global.