La criminalitat augmenta un 20%

Andorra la VellaLa criminalitat a Andorra ha tornat als volums que es registraven abans de la irrupció de la pandèmia del coronavirus amb un increment moderat de les infraccions per introducció de substàncies estupefaents lligat a l'augment del turisme. Així es desprèn de la memòria presentada aquest divendres pel fiscal general, Alfons Alberca, en el marc de la celebració de l'Obertura de l'Any Judicial, en la qual també es reflecteix una tendència a l'estabilitat del nombre d'informes emesos, assolint, des de l'1 de juliol del 2021 i fins al 31 de desembre del 2022, un total de 15.584 informes. En aquest sentit, durant el seu discurs ha apuntat que les infraccions per qüestions relacionades amb la introducció i consum de drogues, majoritàriament cànnabis, haixix i cocaïna, han augmentat en poc més de 500, un increment que, tal com s'ha mencionat anteriorment, es deu a l'alta afluència de moviment d'entrada i sortida a les fronteres amb Espanya i França. Així doncs, en comparació amb l'exercici anterior, hi ha hagut un increment de la delinqüència del 20,42% i els delictes contra la salut públic representen un 21,39% de la criminalitat global.

Entrant al detall, Alberca ha detallat que durant entre el juliol del 2021 i el juny de l'any passat, la fiscalia ha emès un total de 10.592, dels quals la majoria, 10.161 corresponen a l'àmbit penal, 2.897 a assistències, 2.284 al civil i 242 amb drets fonamentals. De la mateixa manera, també ha destacat que al llarg dels divuit mesos que engloba la memòria, la Batllia ha rebut fins a 12.802 causes noves, de les quals 7.223 a la secció d'instrucció, 5.132 a la civil, 199 a la d'instrucció especialitzada, 187 a l'administrativa i 61 a la de menors. Tenint en compte les dades detallades, el fiscal general ha lloat els bons resultats que s'estan generant des de la modificació de la llei qualificada de la Justícia, posant com a exemple la situació al centre penitenciari de la Comella on, examinant la situació en data del 9 de febrer, un 70,69% dels 58 presos tenen una sentència ferma i només un 29,31% (6) es troben en situació de presó preventiva, dels quals, ha destacat, tres seran jutjats pel tribunal de Corts en les pròximes setmanes. "Amb la reforma hem assolit una agilització i una millor eficàcia en els processos", ha dit.

Quant a l'increment del nombre de fiscals, Alberca ha celebrat que es pugui arribar a duplicar el nombre actual, passant de 4 a 8, però ha asseverat que, les tres noves incorporacions es troben en període de pràctiques durant un any, per la qual cosa han de dur a terme les assistències a compareixences i judicis orals acompanyades d'un fiscal. És per aquest motiu que ha defensat que, malgrat que durant el 2023 el nombre de fiscals s'augmenti de manera considerable, fins ben bé el 2024 no s'acabarà d'agilitzar el rendiment del ministeri. El màxim representant de l'acusació pública ha exposat que, a banda de l'augment de recursos humans al ministeri, és necessari "millorar i adaptar les estructures i crear plans a curt, mitjà i llarg termini, pensar en el futur, perquè les formacions no són qüestions de dos anys, hem de trobar procediments eficaços i reals", ha manifestat.

El fiscal general també ha aprofitat la seva intervenció per recalcar la necessitat d'introduir la tipificació de la corrupció privada i de l'increment injustificat del patrimoni, així com estendre la responsabilitat penal a les persones jurídiques i adoptar, d'una vegada per totes, la signatura del conveni de Mèrida, que data de l'any 2003, assenyalant que diversos comitès internacionals com el Moneyvall i el Greco, els hi exigeixen. Finalment, ha valorat positivament l'ampliació de les ordenances penals en diverses tipologies de delictes, però ha apuntat a la necessitat d'ampliar "encara més" les matèries, com per exemple en l'àmbit dels delictes contra el patrimoni. Alberca considera aquesta possibilitat un punt a favor de resocialització de les persones que cometen una infracció perquè "és molt més que es tornin a vincular amb la societat quan entenen que s'han equivocat, accepten la reparació a la víctima i compleixen amb l'ordenament del país".