13/12: La zona grisa
La tragèdia de la nau de Badalona ens ha posat al davant, amb tota la cruesa, un problema de fons que com a societat (no tan sols les administracions) no hem sabut afrontar. Davant de la immigració clandestina, hi ha qui creu que s’han de tancar les portes: no deixar entrar, expulsar, desallotjar els llocs on malviuen. Posar una muralla perquè no entrin dins del nostre sistema. La societat catalana -i això és bo- hi està majoritàriament en contra. No veu bé deixar totes aquestes persones fora. Però tampoc no som capaços de tenir-los ben bé dins. I molts acaben habitant una zona grisa, una mena de llimbs com els de la nau de Badalona, que no és fora del sistema, però tampoc és dins. Per humanitarisme no volem ni tancar ni expulsar ni desallotjar. Però tampoc hem trobat la manera d’oferir un accés raonable a la feina, l’habitatge i els serveis. En llocs com la nau de Badalona, ni dins ni fora, hem tingut aparcat el problema, en aquell grau d’invisibilitat que pot fer que oblidis que existeix. Pensant potser que era una mena de camí del mig, ni bo del tot ni dolent del tot, amb el qual es podia cohabitar. I a la nau de Badalona s’ha vist que no es pot tenir la gent a la zona grisa, als llimbs. Que la zona grisa també pot cremar.
