19/10: Paraules girades
UNA DE LES coses que m’han impressionat de l’esgarrifós assassinat d’un professor a França per haver parlat del cas de Charlie Hebdo en una classe sobre llibertat d’expressió, és l’ús de les paraules. Com es poden pervertir les paraules. Llegeixo que uns alumnes que criticaven el mestre assassinat el qualificaven de racista. No pas de blasfem, de racista. Això, que ens indica el potencial conflictiu de les tensions racials, ens parla també d’un fenomen terrible: com algunes paraules que provenen de la tradició il·lustrada, de la democràcia liberal, es fan servir contra elles a base de girar-ne totalment el sentit. Un fanàtic religiós pot qualificar de racista un defensor de la llibertat d’expressió. Un totalitari pot dir “nazi” a un demòcrata. El pensament totalitari ha agafat paraules amb què el pensament democràtic definia conductes abominables - racista, nazi, dictador -, les ha buidat de contingut i les fa servir contra la matriu il·lustrada d’on havien sortit, a favor dels valors que li són del tot contraris. Com quan el franquisme condemnava per haver-se adherit a la revolta militar tots aquells que precisament no s’hi havien adherit. Ho van advertir Orwell i Klemperer: el fonament del totalitarisme és girar el sentit de les paraules.
