23 de març: "Ara que tan elogiaran Suárez, alguna cosa en podrien aprendre..."

Ara que tan elogiaran Suárez, alguna cosa en podrien aprendre. Una, l'audàcia. Una altra, que la política ha d'inventar sortides als carrerons sense sortida. Venint d'on venia, Suárez va saber que les línies vermelles no són escrites als papers (els 'principios del Movimiento' eren tan immutables com la Constitució) sinó a la realitat. Era complicat. El franquisme era improrrogable, però l'exèrcit era franquista. El món demanava canvi, però l'oposició democràtica era feble i esbiaixada. ETA matava molt i Catalunya exigia des d'una certa unitat. No quadrava. Suárez va bastir, improvisant i llegint la realitat, un còctel conjuntural, un pacte provisional perquè no explotés. Tenia mèrit. Aquell còctel ja fa temps que ha caducat. El que s'ha de reivindicar de Suárez no és el còctel caducat que va fer, sinó la capacitat i el valor de canviar els còctels quan canvia la realitat.