25/10: El guió de Casado

En la moció de censura presentada per Vox, Casado ha sabut llegir bé el guió del règim de la Segona Restauració. No tots ho saben fer. Rivera el va llegir malament i ja no hi és. Com en la Primera Restauració Borbònica, també en la Segona tot estava dissenyat per a l’alternança eterna dels dos partits grans del sistema. Tots els altres eren secundaris. El d’esquerres sempre ha estat el PSOE i ningú l’hi ha discutit. El de la dreta havia de ser la UCD, després el PP, però Ciutadans i Vox li han volgut discutir el paper protagonista. Rivera no va entendre que el guió li havia designat un altre rol: ser el partit frontissa, perquè els dos grans no haguessin de recórrer als nacionalismes dits perifèrics. Ara Vox intenta també substituir el PP en aquest espai, i Casado li ha barrat el pas amb un discurs enèrgic, tot i que no reforçat pels fets. Al sistema no li convé que Vox sigui la referència de la dreta. Casado ha llegit bé el guió. Però aquest guió de la Segona Restauració no els acaba de funcionar. És un guió que no vol entendre (perquè està dissenyat per combatre-la) la força política de la identitat, com a mínim, catalana i basca. I per això és sempre tan inestable. Casado ha complert molt bé amb el guió. Però el guió és dolent.