Abertis s’ofereix a pagar polítiques socials a canvi d’allargar els peatges

BarcelonaEls resultats de les eleccions generals que se celebren demà se seguiran amb més interès de l’habitual als despatxos de mig Europa, inclosos els de les grans corporacions catalanes i espanyoles. Una de les empreses que s’ho mirarà amb molta atenció és Abertis, que, pel fet de dedicar-se a gestionar concessions públiques, està obligada a tenir una relació fluïda amb les administracions dels països on opera. I especialment en la pròxima legislatura, ja que el 2019 se li acaba el contracte per gestionar dues autopistes: mitja AP-7 (des de l’Hospitalet de l’Infant fins a Alacant) i l’AP-4, que és l’autopista que uneix Sevilla amb Cadis. Dos anys després venç la concessió per a la resta de l’AP-7, entre Tarragona i la frontera francesa. La multinacional catalana voldria prorrogar les concessions però, conscient de les dificultats polítiques amb què pot topar, ja estudia què pot oferir a canvi.

Una de les propostes que Abertis posarà sobre la taula és mantenir la gestió de les autopistes a canvi de finançar polítiques socials, segons explica el president de la companyia, Salvador Alemany. “S’haurà de pagar la llei de dependència, les pensions... –diu Alemany–. El que és sorprenent és que la pressió de la Unió Europea per complir el dèficit no hagi servit perquè això s’hagi plantejat”. La ministra de Foment, Ana Pastor, ha dit en més d’una ocasió que no té intenció de renovar les concessions de les autopistes que vagin vencent. Si no es renova el contracte, una possibilitat és que l’autopista passi a ser gratuïta o, si no, que s’hi implanti un peatge tou (és a dir, més barat) per poder simplement finançar-ne el manteniment. En aquest últim cas, la gestió la podria fer una empresa o la mateixa administració.

A hores d’ara l’AP-7 té una importància capital per a Abertis, ja que, un cop amortitzades les obres de construcció i ampliació, aquesta via aporta bona part dels guanys de la companyia: el 2013 aquesta autopista li va aportar el 57% dels seus beneficis. En els últims temps, a més, l’empresa s’ha desprès de tots els negocis que tenia (com aeroports i torres de telecomunicacions) i s’ha quedat com una empresa que només gestiona autopistes.

Amb tot, veient que Espanya encara haurà d’afrontar ajustos importants per reduir un dèficit públic que segueix sent dels més alts d’Europa, Abertis creu que una de les solucions que té Espanya és generar ingressos a través de les autopistes que té escampades per tota la geografia.

Aquesta és una de les claus de la proposta: Abertis defensa –sempre ho ha fet– que cal posar peatges a les zones d’Espanya on no n’hi ha. Evidentment, això li generaria moltes més oportunitats de negoci, i l’empresa argumenta que d’aquesta manera s’acabarien els greuges a les comunitats que –com Catalunya– sempre s’han vist més afectades per aquest sistema de pagament.

Factors a favor i en contra

Hi ha dos factors que juguen a favor de la companyia: el primer és la tensió de les arques públiques i el progressiu envelliment de la població, que genera dubtes sobre la sostenibilitat de l’estat del benestar. El segon és la posició de la Comissió Europea, que s’ha declarat a favor que “l’usuari i el contaminador” hagi de pagar les carreteres.

Però la companyia també té dos factors en contra que són molt importants: el primer és que caldria replantejar tot el model de transport per carretera a Espanya, perquè si els peatges no es reparteixen homogèniament el mateix Salvador Alemany admet que les zones que sí que en tenen es poden sentir maltractades. I el segon factor, i potser més important, és que pocs polítics defensen obertament el model de peatges. La proposta de finançar serveis socials, de fet, va en aquesta línia: Abertis creu que això pot fer digerible políticament la implantació de noves autopistes.

“Serà una legislatura clau”, admeten a l’empresa, que encara no ha plantejat aquesta opció obertament als partits. Abertis creu que la seva proposta pot ser acceptable per a qualsevol de les formacions que poden tocar poder en la pròxima legislatura, incloent-hi Podem. “Tots els partits poden acceptar-ho”, diu Salvador Alemany. “Si plantegem peatges als centres de les ciutats, per exemple, Podem potser hi estarà d’acord, perquè així baixarà la contaminació. I també podria acceptar la implantació de peatges a canvi d’habitatge social, per exemple”, afegeix.

En qualsevol cas, el resultat de les eleccions de diumenge serà decisiu. “Ara hauríem de muntar una tenda de campanya al ministeri”, sentencia Alemany.