L'hora de donar una resposta definitiva a Éric Abidal
BarcelonaNo és gens fàcil escriure sobre Tito Vilanova i Éric Abidal. El fet que dues persones tan públiques hagin superat una malaltia afegeix una càrrega emotiva a les informacions referents a aquests dos professionals. No és el mateix dir que Vilanova mereix un segon any de mandat per poder gaudir de la feina, ja que en el primer no ha pogut treballar com voldria, que dir que mereix un segon any, ja que ha superat una malaltia. La segona reflexió partiria de l’emotivitat, la solidaritat i la simpatia. Però les decisions s’han de prendre amb el cap fred quan es parla d’un club professional. De fet, tampoc crec que siguin gaires els que dubtin que Vilanova mereix un segon any. En aquest cas, la directiva i la secretaria tècnica del Barça s’han mostrat contundents de portes enfora: suport total al tècnic, diguin el que diguin els crítics. Sóc dels que aplaudeix la gestió feta quan parlem de Vilanova.
En el cas d’Abidal aplaudia. Ara ja no. Alguna cosa no quadra. Escrivia l’altre dia l’Albert Llimós a l’ARA que el jugador ha decidit parlar públicament un cop acabin les celebracions de la Lliga per dir-hi la seva. Abidal vol parlar, ja que està molest amb el tracte rebut. Abidal no està content. Aquest dijous, Miguel Rico va publicar un excel·lent article sobre el cas a ‘Mundo Deportivo’ on afirmava que fa la sensació que el Barça vulgui forçar-ho tot al final i que “sembla que Abidal volia marxar, i no pas que era el club que li donava el passaport”.
La seqüència vindria a ser aquesta: Abidal es recupera de la malaltia i decideix que vol seguir jugant a futbol i vol fer-ho al Barça. El representant i el jugador consideren que poden aconseguir una renovació per a més d’un any. Al Barça dubten. En primer lloc, ja tenien decidit donar suport a Abidal en forma de càrrec institucional si no podia seguir jugant. Ara, però, han de negociar una renovació amb un jugador veterà del qual no saben com respondrà físicament després d’una pretemporada. La directiva va defensar la idea d'oferir-li un càrrec al club o un contracte d’un any, no un contracte llarg. Però passen els dies i no hi ha cap conversa amb una oferta concreta, oficial. I Abidal s’emprenya. I aquí tenim la clau del cas.
Abidal no s’emprenya per no rebre una oferta de renovació com la que vol. S’emprenya perquè s’acosta l’estiu i no té cap oferta del Barça. Si ha de fer les maletes, és ara quan ha de començar a negociar amb altres clubs. El Barça, com recorda Rico, afirma que ha parlat amb el jugador, però admet que caldrà una reunió a finals de temporada amb el president per concretar-ne el futur. El que no ha portat bé el francès és aquesta llarga espera. Si li haguessin dit des del començament que no el renoven, ell segurament hauria rigut i buscat un altre club, ja que la vida li ha fet un regal: poder seguir jugant a futbol. Té pressa i vol caminar ràpid. A Abidal no se li ha de fer una renovació a mida només perquè ha superat un problema greu. A Abidal se li ha de contestar ràpid perquè pugui volar, ja sigui a Barcelona, a Lió o a qualsevol altre lloc. En el fons, no hi ha tanta diferència amb qualsevol que es posa nerviós quan falten poques setmanes per a la fi del contracte i no rep resposta. Com li passa a Muniesa o als tècnics de la Masia que encara no han rebut notícies sobre si seguiran treballant el proper juliol al Barça.
