I a sobre ha de sortir Pedri a donar explicacions...

BarcelonaAcceptem l'evidència. L'Atlètic de Madrid s'escapa a nou punts a la Lliga. Messi no rendeix i està enfadat amb el món. Griezmann és un cos estrany quan orbita el 10. Ansu Fati, el màxim golejador de l'equip, no tornarà fins al març. La defensa és un desastre d'efectius i no hi ha un ral a la caixa per reforçar-la. A la llotja ja no queden responsables i Koeman ja ha esgotat els recursos per il·lusionar. L'holandès passa de Riqui Puig i renuncia al mig del camp. S'acaba el novembre i ja s'ensuma una altra temporada en blanc. ¿Assumim ja que el Barça està més per lluitar per entrar a la Champions 21/22 que per aspirar a tots els títols? Aposto pel sí. Si no, l'agonia es pot fer eterna.

No, Marc, tu no. Ter Stegen havia desterrat els pecats de joventut del seu repertori. Fa uns anys, l'alemany espatllava la seva bona tasca sota pals amb mostres d'excessiva confiança tant amb la pilota als peus com en les sortides. Aquelles errades costaven punts. Per sort, amb el pas de les temporades, el de Mönchengladbach les va compensar amb centenars d'aturades i una capitania sense braçalet que l'ha portat, per fi, a renovar com es mereixia. Al Wanda, però, va reaparèixer el Ter Stegen de sang calenta mal entesa, el que es passa de valent i engega a rodar una primera part decent contra un senyor equip. Prou tocat està el Barça perquè un dels seus valors més sòlids faci aigües.

Com a mínim donar la cara. Ja ha passat altres vegades i es va tornar a repetir a Madrid, després de la derrota contra l'Atlètic. Cap futbolista del Barça es va acostar al micròfon de la televisió amb drets per parlar, cap dels que en el moment d'acabar el matx estaven jugant. El departament de comunicació del club va haver de rescatar a correcuita Pedri, que havia estat substituït, per no fer el ridícul amb l'audiència i amb els aficionats blaugranes. Que un menor d'edat, sens dubte el menys culpable de la degeneració dels últims anys, hagi de donar la cara diu molt de la situació en què es troben l'equip i l'entitat.

El record del Txingurri. De poc val queixar-se del calendari i dels horaris dels partits si, a l'hora de la veritat, el gruix dels canvis arriba a la vora del minut 90. La impotència que va transmetre Koeman en la gestió de l'equip és quasi pitjor símptoma que la distensió que van passejar els seus futbolistes a la segona part. El tècnic comença bé els partits a la sala de premsa i pren decisions atrevides a l'hora de fer les alineacions, però quan la pilota roda és incapaç de canviar el sentit dels partits. I després del xiulet final, quan li toca valorar-los, el sentim més parlant del VAR que oferint explicacions tècniques. ¿Calia fer fora Valverde per acabar aquí?