Un accident
Els resultats són, en general, conseqüència del joc. Seguint aquest principi, no m’agrada parlar ni de mala sort ni d’injustícia. A més a més, els que comentem el futbol -i no només els que ho fem amb una samarreta posada- acostumem a adequar les nostres valoracions concretes a un marc explicatiu global. Així, ara estem en un marc mental positiu, de manera que un partit pla i fluix com el d’ahir ens l’expliquem -o ens el volem explicar- com un accident. I d’arguments en podem trobar. Una errada gravíssima dels tres centrals al minut quatre i una altra de marcatge deu minuts més tard. I, per completar-ho, autogol del jove Víctor Gómez. Tres circumstàncies. Tres gols. Una derrota. Després, un gol anul·lat en què haurem de creure’ns el VAR i una gran oportunitat de David López. Si els centrals no s’haguessin despistat i Víctor Sánchez no hagués fet un error d’infantil, ara parlaríem de la confirmació del moment Machín. Però, esclar, la vida és allò que fem. I el futbol, un balanç d’encerts i errades.
No es tracta, per tant, de buscar excuses. Però tampoc de cremar-ho tot. Aquest equip amb aquest entrenador ens ha donat petites mostres que pot jugar més o menys bé. Era, fins ahir, un equip en fase de recuperació. Jo hi segueixo confiant. Crec en Machín, en la seva pissarra i en la seva capacitat de treball.
Ara bé, no cremar-ho tot no vol dir no diagnosticar els nostres problemes. Des del meu punt de vista són quatre.
El primer: falta un davanter de referència. No només per marcar -que també, i sobretot- sinó per espantar, per fixar els centrals, per obrir espais. Feina de la direcció esportiva i voluntat del propietari en el mercat d’hivern.
El segon: reduir el protagonisme de Víctor Sánchez. Corre molt, talla molt, toca moltes pilotes, fa moltes faltes. Massa. Massa de tot. Perquè si l’Espanyol vol fer un mínim salt de qualitat (i em refereixo a aquesta temporada) cal que tingui menys protagonisme. Que en tingui tant és un mal indicador.
El tercer: recuperar Darder. En general és un jugador irregular, però aquesta temporada és molt regular: encara no ha aparegut. Si no millora, tocarà descansar.
El quart: més protagonisme per a Melendo i Granero. Són els dos jugadors més diferents que tenim. I els bons jugadors sempre han de jugar. No hi ha sistema que obligui a fer-los seure a la banqueta.
