Accidents Polipoètics amb un faristol buit

BarcelonaFeia més de sis anys que ningú interpretava en veu alta, en un escenari, poemes com Van a por nosotros, Algun dia, L’obrer, Todos tenemos la razón o Esto no es un poema de amor. Sis anys. Des que a Rafael Metlikovez, la meitat d’Accidents Polipoètics, li van diagnosticar un càncer que se’l va acabar emportant tres anys més tard. Ahir, per primer cop, l’altra meitat, Xavier Theros, va tornar a pujar a l’escenari -doblement coix, va explicar, per la falta del “soci i tanmateix amic” i perquè efectivament anava coix per una ciàtica que li feia portar bastó- i va fer un recital per a un reduït grup d’espectadors, i tanmateix en bona part amics, a l’auditori del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba). Com ell va dir, era un escenari insòlit per a aquest duet acostumat a actuar en bars, presons, cases okupades, teatres, places i antres de tota mena. La raó era l’exposició Acció. Una història provisional dels 90, oberta al museu fins al 7 de febrer, en la qual ells tenen un paper important.

Amb raó. En aquell excitant i desconcertant fin de siècle en què els poetes es disfressaven per cridar els seus versos, Accidents Polipoètics no decebien mai amb la seva poesia entre surrealista i social, humorística però a cops amarga, sempre punyent i alhora tendra, quotidiana i culta a la manera antiga. Busqueu-ne vídeos a YouTube, o a la mateixa exposició, i ho comprovareu.

Ahir, sobre l’escenari hi havia dos faristols, però un estava buit. Tot i així, era una mica com si hi fos. Xavier Theros hi parlava, a vegades, amb Metlikovez -“Ves per on ara som poetes dels noranta”- i va entomar amb humor i talent el repte de fer un recital “de poemes pensats per a dues veus” amb excel·lents resultats. Són molts anys -enguany n’hauria fet trenta- de recitar-los. Ara potser més escriptor i cronista que polipoeta, l’ofici hi és. Hi va haver riures i aplaudiments. Theros havia començat dient que aquell recital era “una excepció, un homenatge a l’amistat”. Era un dia d’emocions, es podia sentir en la memòria el retorn de Metlikovez en algunes estrofes, i això pesava. S’entén l’enyor i la duresa dels temps que vivim ara. Però ahir Theros va demostrar que Accidents Polipoètics, tot i el faristol buit, encara aguanten un recital.