L'actor XXXXXXX XXXXXXX i el perill de la censura prèvia

Barcelona"Una jutge condemna 'Ctxt' per haver vulnerat l'honor del famós actor XXXXXXX XXXXXXX", diu el titular de Ctxt. I no, no és que un redactor escrivís el titular a mitges –pensant que el completaria després– i hagi publicat la notícia inadvertidament. L'actor en qüestió és Antonio Resines, però el mitjà no ho pot dir perquè una decisió de la magistrada Ana Mercedes Merino Melara li prohibeix "la divulgació o publicació de qualsevol informació relacionada amb la notícia que ha donat origen al procediment". Es refereix a un article publicat el 8 de juny del 2016 en què s'afirmava que l'actor i aleshores president de l'Acadèmia Espanyola del Cinema "havia privatitzat" els Goya creant una empresa per explotar els premis. Segons Resines, la notícia suggeria que s'havia aprofitat del càrrec per enriquir-se. Des de la revista, en canvi, neguen que es pogués arribar a aquesta conclusió llegint-ne el text. L'actor reclamava 600.000 euros per la via penal, una petició desestimada, i després 70.000 euros per la via civil, que han quedat en 5.000. La jutge considera que la notícia era "esbiaixada" perquè "el demandant no va crear una empresa privada, sinó que la va constituir l'Acadèmia, que en tenia el 99% de les participacions i el demandant l'1% per raons legals d'exigència de més d'un soci". Però això estava ben indicat a l'article que ha desencadenat la polèmica: si la magistrada condemna és perquè hi troba "insídies infamants" i expressions marcades negativament. És cert que, a vegades, els mitjans suggereixen amb connotacions el que no poden dir amb fets. Però jutjar intencions és perillós i poc objectivable.

I encara em sembla més inquietant aplicar al digital un veto perquè no pugui continuar parlant de l'assumpte, perquè comporta imposar una censura prèvia. Els mitjans han de respondre del que publiquen. Però han de poder publicar.