Els actors se les empesquen per seguir creant malgrat el confinament

BarcelonaLa primera setmana va ser com caure en un pou sense fons. Després que el govern espanyol decretés l'estat d'alarma i confinés tota la població, els actors i actrius van veure com es cancel·laven, un rere l'altre, tots els projectes que tenien per a la primavera. L'esperança de poder tornar a actuar va saltar del maig al juny i del juny al juliol a mesura que la crisi sanitària del coronavirus avançava. Ha passat un mes des que els teatres van abaixar el teló i els rodatges s'han congelat. Els intèrprets ho tenen difícil per teletreballar, però malgrat tot s'estan inventant fórmules que els permetin seguir actius, malgrat no cobrar, en un dels moments més desoladors per al món cultural.

"Mentalment ens va bé teletreballar, però a la llarga és inviable", explica l'actriu Georgina Latre. El confinament va agafar-la en ple període d'assaigs de Todas las flores, un espectacle de Bàrbara Mestanza que s'havia d'estrenar a la Sala Beckett el 6 de maig. Per no frenar el projecte de cop, la companyia va decidir seguir treballant des de casa mitjançant videotrucades. "Hem fet molta feina de taula, és a dir, parlar dels personatges i llegir el text. Al principi semblava que podríem estrenar-la aviat, però ara hem topat amb la incertesa i és irreal i surrealista assajar així", assenyala Latre.

L'equip de Sopar amb batalla ha viscut un procés similar. L'espectacle de Jordi Casanovas havia d'aterrar al Teatre Borràs el 6 de maig, i la companyia portava un mes assajant-lo quan es van veure obligats a tancar-se a casa. "Al principi ens vam dedicar a fer videotrucades per parlar dels personatges, passar text i resoldre dubtes amb l'autor. És una feina per la qual habitualment no tens tant de temps", destaca l'actriu Júlia Barceló, que forma part del repartiment del muntatge. L'obra va posposar-se al cap d'uns dies d'haver començat el confinament, i ara la companyia està aturada. "Una cosa bona de tenir més temps és que podem fixar més les escenes i pensar els personatges des d'un lloc més tranquil, no tant des de la urgència", assenyala Barceló. Això no exclou, però, que quan es reprengui el muntatge "s'haurà d'assajar, perquè el teatre necessita el contacte i l'energia dels cossos".

Produccions encallades

Aquestes lectures virtuals són una manera de sortir del pas per als intèrprets durant una època d'extrema incertesa, però no són remunerades i, si bé ajuden, tampoc són la clau per fer avançar una producció. "No hi ha una manera d'assajar sense tocar-nos, és impossible", diu Latre. Per això, en paral·lel, l'actriu també dedica els dies de confinament per crear un nou espectacle amb la seva companyia, 42Km. Com ella, són molts els intèrprets que s'han abocat a nous processos de creació per intentar aprofitar el temps des de casa.

La companyia Dúo Fàcil tenia actuacions previstes per al març i l'abril de l'espectacle Bollywood, Bombay, Barcelona, i just abans de l'aturada de l'activitat havien començat a treballar amb una idea per tirar endavant un nou projecte. En aquest sentit, el confinament els ha jugat a favor. "Abans mai trobàvem temps per reunir-nos. Des que ens vam tancar a casa, hem dedicat els dies a escriure, fer reunions i fer recerca per a l'espectacle", explica un dels membres de Dúo Fàcil, Marc Tarrida. En un escenari de normalitat, la companyia es trobaria físicament i improvisaria per anar construint el nou muntatge. "No acostumem a escriure i després actuar, però ens hem hagut d'adaptar al que tenim", diu Tarrida. Com gran part del sector, els intèrprets treballen sense saber si tot el que estan fent ara arribarà a bon port i, malgrat tot, prefereixen estar actius amb l'esperança que tota aquesta feina serveixi més endavant. "Funcionem per motivacions, i treballar ens fa mantenir l'alegria –subratlla Tarrida–. És una manera de posar una mica de llum en tota aquesta foscor".

Els obstacles de les pantalles

La distància física imposada pel coronavirus obliga els intèrprets a buscar alternatives per poder teletreballar a la seva manera, però les videotrucades estan plenes d'esculls que no ho posen fàcil. Tarrida explica que han provat d'improvisar a través de la pantalla, "però costa molt perquè a vegades es talla, o l'altre va amb retard i quan parlem ho fem tots alhora i no s'entén res". La Laura Aubert ho té una mica millor, perquè en el seu cas les interaccions no són tan necessàries. L'actriu destina aquests dies a preparar-se el seu primer monòleg, que dirigirà Pau Carrió i s'estrenarà a finals d'any. "Ja volia començar aviat a treballar-hi, però ara tindré més temps i ho agraeixo", destaca Aubert. Per al maig, l'actriu tenia un projecte molt llaminer: formava part del repartiment de Les veus interiors, un muntatge dirigit per Xavier Albertí i amb grans noms de l'escena catalana –Pere Arquillué, Mercè Arànega, Joan Carreras i Àurea Màrquez, entre d'altres– que s'havia d'estrenar al maig a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

Si el coronavirus no hagués irromput a Catalunya, Aubert hauria combinat les funcions de Les veus interiors amb la preparació del monòleg. "Ara no barrejo projectes i em puc centrar més, tot i que soc una mica hiperactiva i ja m'agrada fer diverses coses alhora", admet l'actriu. A través de videotrucades amb Carrió, llegeixen el text i el comenten, però Aubert reconeix que troba a faltar el contacte cara a cara. "Amb la pantalla et distreus més i es perd molta informació gestual, del llenguatge corporal", assenyala. També s'hi troba durant les reunions dels Pirates, la companyia que gestiona el Maldà i de la qual Aubert forma part. L'equip del teatre s'ha bolcat aquests dies a reprogramar els espectacles cancel·lats i han muntat diverses comissions per impulsar projectes nous. "Ara tenim més temps per mirar-nos totes les propostes, i ens posem deures els uns als altres –diu Aubert–. A la vida real no tothom pot destinar tantes hores a estudiar tots els projectes".

El salvavides puntual de les sèries confinades

La crisi del coronavirus ha catapultat la creativitat virtual a una velocitat supersònica. En pocs dies, Instagram i YouTube s'han omplert de sèries gravades durant el confinament que busquen fer més entretinguts els dies a casa. Jo també em quedo a casa de TV3, En casa de HBO i Coronavídeos d'El Terrat en són alguns exemples. També n'hi ha de més casolans (sense una productora al darrere), com Els Pera confitats de Joan i Roger Pera i Confitats a casa dels pallassos Slow Olou.

Després de quedar-se sense les funcions i la gira de La Jaula de las Locas, la Júlia Bonjoch ha participat en la ficció d'El Terrat juntament amb l'Enric Cambray, a qui li han caigut les actuacions de Les dones sàvies per a aquests mesos. Tots dos celebren la possibilitat de treballar de manera remunerada mitjançant aquestes ficcions, però subratllen que són solucions puntuals i que impliquen un sobreesforç als intèrprets. "Es generen sèries amb els recursos que té cada actor. Nosaltres mateixos ens maquillem, ens fem els sets i ens gravem", apunta Bonjoch, que destaca que "desapareixen molts departaments, com l'equip d'art o els tècnics de llums i de so, a l'hora de fer aquests vídeos".

Tampoc resolen una situació a la qual està sotmesa gran part del món teatral i audiovisual: la desaparició dels ingressos que tenien previstos per a aquests mesos. "És important reactivar el sector i donar feina a la gent perquè pugui exercir. Però hi ha molt poca capacitat col·lectiva i una resposta pràcticament nul·la per part de les administracions", lamenta Cambray, que demana que es valori més la cultura "en un moment en què tothom està consumint Netflix i HBO".

Els actors són conscients que, molt probablement, seran dels últims a poder tornar a treballar perquè la seva feina implica contacte i multitud. I, tot i que intenten no obsessionar-s'hi gaire, les incògnites sobre el futur més immediat planen constantment. "Com podrem tornar a assajar si s'han de garantir les distàncies? Què passarà si un actor té coronavirus, es donarà més valor als substituts? ¿El públic voldrà anar al teatre amb l'amenaça del virus? ¿Tot el que estem creant ara servirà de res més endavant?", es pregunten. El que és ben clar, a hores d'ara, és que l'impacte del coronavirus marcarà un abans i un després en el sector.