Una greu acusació d''El Mundo' contra el ministre Illa

BarcelonaEls diaris es fan ressò de la resistència del PSC/PSOE a ajornar les eleccions catalanes, se suposa que per evitar que s'esbravi l'anomenat efecte Illa. El País ho explica com un xoc de legitimitats: "Govern central i Generalitat xoquen per l'ajornament de les eleccions". Llegit a Espanya, posiciona immediatament el lector a favor del govern espanyol, és a dir, del PSOE, que és art i part. Mentrestant, El Mundo fa allò d'aprofitar el valor de les conjuncions: "Illa veta els confinaments davant de les eleccions catalanes". Atenció a què se n'infereix: que la situació vírica requereix un confinament que impediria les eleccions, i el ministre del ram no l'aplica perquè li perjudica les opcions electorals. Volien dir "veta els confinaments per les eleccions catalanes" però, com que no ho poden demostrar, hi posen "davant de...", que no implica causalitat. Ara bé, l'efecte del titular és el mateix. I en aquesta capacitat de suggerir sense dir es basa la glòria –i també la misèria– del periodisme.

Rímel periodístic

A veure, en què quedem? Tota la vida protestant perquè els quissoflautes de Podem són uns pollosos, per la cua de Pablo Iglesias... i ara la portada de l'Abc denuncia: "Ben maquillats per a les rodes de premsa". La notícia d'impacte –impensable sortir de casa i enfrontar-se a la jornada sense saber-la– és la següent, segons s'afanya a aclarir el subtítol: "El govern convoca un concurs per contractar un servei de perruqueria i cosmètica que empolainarà els ministres abans de les compareixences a la Moncloa". A la imatge, Juan Carlos Campos, María Jesús Montero i Pablo Iglesias, en una foto d'arxiu que han triat perquè s'hi veu el líder de Podem arreglant-se la cua. "Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda" és una dita que s'aplica perfectament a la política. I al periodisme.